Marc Sambola: ‘Als ateneus et trobes realitats molt diferents i és un repte que motiva molt’
Marc Sambola
Músic i compositor
Entrevista a la Revista Ateneus 26
Text: Nil Cervera / Fotos: Marc Sambola
Músic, compositor, director, coach televisiu… Un entusiasta de la música i les arts escèniques. Fundador d’A Grup Vocal i La Barni Teatre, responsable de l’exitós i elogiat musical La Filla del Mar.
Què és el que fa que entris al món de la música?
A casa meva no som família de músics ni res per l’estil, no teníem una tradició musical real. Mai he pensat que fos la família qui m’introduís a la música. Amb els amics del poble vam muntar una banda, jo em vaig comprar un baix elèctric i vaig començar a tocar. Tocàvem heavy-metal. I després la música m’ha anat portant. Vaig quedar finalista en el concurs Horta Cançó d’Autor amb 17 anys i totes les meves desventures amoroses les bolcava allà, i buscava algú que m’ensenyés guitarra. Vaig acabar fent estil clàssic i em vaig acabar traient el grau mitjà d’oboè a Badalona. Després vaig fer carrera de guitarra a l’ESMUC de Barcelona.
Com ha afectat la relació amb els Lluïsos de Gràcia la teva vida professional i personal?
Mentre feia de cantautor, tenia un amic que em va introduir als Lluïsos per fer teatre i aquí comença la meva relació amb l’Ateneu. La veritat és que era molt divertit, perquè ens “flipàvem” i intentàvem fer coses molt boges. Per ser honest, he de dir que era molt mal actor. Segurament avui dia no seria compositor si no fos per aquesta primera experiència.
Crec que el fet de ser part dels Lluïsos de Gràcia, ens va donar la capacitat de somiar una mica, d’imaginar-nos volant ben alt. Ens entregàvem molt, cada representació era una final de la “Champions” per a nosaltres. Recordo que un dia va venir a veure una actuació una cosina llunyana meva i, tal com va acabar l’obra, em vaig posar a plorar per descarregar tota la tensió que vaig viure. Veient-ho amb perspectiva, te n’adones de tota la càrrega emocional que suposa un procés teatral, que, tot i que el gaudies molt, era molt estressant.
Al final, totes les experiències influeixen en la creació d’art, des de les relacions amoroses, passant per la pintura que feia de petit o bé l’experiència als Lluïsos. Hi ha una diferència molt clara entre aquells estudiants de conservatoris rigorosos i una persona que ha viscut més el carrer, la vida quotidiana real.
‘Totes les experiències influeixen en la creació d’art’
Compositor, director, coach televisiu… són moltes les etiquetes que se’t podrien posar, però tu, com et definiries?
Crec que faig música i gaudeixo fent-la. Visc amb la mateixa intensitat una obra petita o una cançó o una locució. Intento posar el màxim a tot el que faig.
Ets el fundador d’A Grup Vocal. Com comença aquesta aventura?
Amb A Grup Vocal havíem fet alguna cosa, però un dia se’ns va presentar l’oportunitat de participar a l’Oh Happy Day, una experiència molt intensa; et diria que totes les vivències compreses en una setmana eren molt fortes. Tot era a contrarellotge i ens vam adonar que se’ns donava bé i que ho gaudíem molt. A partir d’aquí, van començar a arribar-nos moltes propostes i vam entrar a la roda de concursos i de diversos espectacles, entre ells “Octubre, cançons de llibertat” amb la Federació d’Ateneus. O ara que, per exemple, estem creant l’acte central de l’Orfeó Badaloní i la celebració dels nostres deu anys.
El millor que tenim és que fa molts anys que treballem junts i això facilita molt les coses, perquè, quan jo escric, sé qui ho interpretarà i és que són molt bons, no els ho poso difícil i, al final, hi ha concerts que són de vint temes i, per tant, no cal fer bogeries. Ens entenem molt bé i segurament aquest és el secret del nostre èxit. Tenim un espectacle de festes majors on interpretem des de Rafael, a Dua Lipa, passant per Raffaella Carrà, però també comptem amb “Artaban”, un show familiar, o l’espectacle nadalenc “Christmas Rock”. És a dir, no ens tanquem portes a afegir nous estils musicals.
Com comença la relació d’A Grup Vocal amb l’Orfeó Badaloní?
Ells ens van acollir quan buscàvem un ateneu que ens cedís un espai on poder assajar. Vam rebre moltes propostes i al final ens vam decantar per l’Orfeó. I, ens vam acabar entenent molt bé. Ens han ajudat molt a desenvolupar-nos i, sobretot, ens han posat moltes facilitats.
‘Un altre aspecte que tenen els ateneus és la màgia que desprenen’
L’any 2015, mitjançant la FAC, estrenes Octubre, cançons de llibertat. Com vas viure aquesta experiència?
La proposta em va permetre endinsar-me a fons en el projecte amb la importància i la responsabilitat (que em poso jo mateix) de representar la cultura catalana i fer arribar a tothom aquesta qualitat musical que tenim a casa nostra i que, per desgràcia, per a molta gent és desconeguda. Veure la gent amb llàgrimes als ulls, com a creador, t’omple molt. Amb el centenari de l’Orfeó, m’està passant una mica el mateix, ja que és una mena de repàs de totes aquelles cançons que representen Catalunya.
Què recordes d’aquella gira pels ateneus?
Havíem de crear un espectacle replet de cançons protesta i de la nova cançó, i passaven diverses coses. Primer de tot, teníem un pressupost limitat perquè els ateneus ho poguessin pagar. El tipus de producció té a veure amb l’enginy, ens havíem d’inventar fórmules perquè el resultat fos un espectacle de qualitat per a totes les butxaques dels ateneus. El que més em va agradar és la llibertat que ens donaven, sempre dins de la lògica, però em vaig sentir molt lliure a l’hora de gestar l’obra.
Als ateneus et trobes realitats molt diferents i és tot un repte treballar en espais tan plurals i diversos, la veritat és que aquest repte motiva molt. Igual trobàvem un ateneu ben condicionat i després anàvem a un que se li anava la llum perquè estaven de reformes, però aquí residia l’encant d’aquesta experiència. Per cert, la resposta del públic postconcert era increïble.
Com creus que es podrien millorar les produccions de la Federació d’Ateneus?
Crec que al següent espectacle, Una altra estrena, ells van fer que tot l’equip tècnic anés amb la companyia, i això és un encert. Per arribar a tots els ateneus, és important comptar amb un pressupost suficient com per recórrer tots els teatres sense dependre de les condicions o les persones que t’hi trobis, que potser són voluntaris i, al final, és normal que no siguin professionals.
Un altre aspecte que tenen els ateneus és la màgia que desprenen. De fet, molts d’ells corren el risc, quan es reformen, de perdre aquest efecte que podríem catalogar de clàssic.
‘Vivim en una època de molta immediatesa, crec que tothom aspira a fer les coses de pressa i corrents’
Com creus que es podria renovar el teixit social dels ateneus?
Doncs crec que, primer de tot, se’ls ha d’oferir un espai als joves per opinar i per proposar idees, activitats, etc. Haurien de formar part de la junta directiva. Evidentment que cal que algú amb més experiència els acompanyi, però crec que afegint jovent a les juntes, faries que l’oferta cultural de l’ateneu interessés a col·lectius de diferents edats.
És innegable que ets un referent per a molts artistes emergents, sobretot compositors. Quins consells els donaries a aquells que tots just estan començant en aquesta professió?
La indústria canviarà molt i crec que acabarem fent peces musicals de trenta segons, perquè és cap a on ens dirigim, sobretot amb la tendència de les xarxes a oferir un contingut molt fugaç. Vivim en una època de molta immediatesa, crec que tothom aspira a fer les coses de pressa i corrents. En aquest cas, imagino que hi haurà persones que es consideraran compositors abans d’haver creat més de vint composicions. En aquesta carrera, es necessita certa modèstia i paciència, si no et contacten per realitzar projectes, fes-los tu. I una cosa més senzilla, però super-important avui dia: cal enregistrar i penjar a les xarxes tot allò que facis, tot i que tinguis vint visualitzacions a Youtube, no passa res, l’important és crear i buscar-se una mica la vida. Com deia abans, sobretot, l’important és deixar-se la pell a qualsevol projecte, sigui quin sigui el resultat.
Recentment, amb La Barni Teatre, heu estat guardonats amb 3 Premis Butaca i 3 Premis de la Crítica per La Filla del Mar. Deu haver estat tot un repte personal musicar una de les peces més memorables de la literatura dramàtica catalana i, a sobre, rebre un premi com aquest. Com ha estat la gestació d’aquest musical?
Tot això comença el 2014 amb un primer workshop sense música, només per fer l’obra de text i el 2018 vam començar a musicar-ho. Com veus, ha estat un procés llarg, però així és quan s’obtenen els millors resultats. Amb La Filla del Mar, va anar molt bé definir l’estructura de l’obra que volíem i crec que va ser la clau, perquè vam desenvolupar una manera de fer molt conjunta i col·laborativa. Ha estat molt divertit de fer i, per sort, hem recollit els fruits. Entenc que abans de veure-ho, hagi generat rebuig o dubtes, perquè la gent del teatre musical pot preferir un altre tipus d’obra, però no hem tingut por d’innovar i, finalment, ha tingut l’èxit artístic que volíem i, sobretot, tenim un gran feedback del públic assistent.