Revista ATENEUS

La revista Ateneus és una capçalera especialitzada en el món ateneístic i en l’associacionisme cultural català. Conté reportatges, entrevistes i articles d’anàlisis en profunditat sobre el món dels ateneus. Editada per la Federació d’Ateneus de Catalunya i publicada quadrimestralment.


Trobareu la revista ATENEUS

També podeu subscriure-us i rebre l’edició física. Ho podeu fer a la seu de la FAC (Carrer de la Sèquia 9-11, Barcelona) o a través del següent enllaç:

El preu de la subscripció és de 20 euros anuals, corresponents a tres números de la revista


Revista Ateneus 33: Lloll Bertran


(Juny 2024)

1

Aquest mes de juny, la capçalera s’obre amb una entrevista a l’actriu i cantant Lloll Bertran, que explica que considera tot un privilegi treballar sempre a Catalunya i actuant en català. En el seu nou espectacle, Tot fent Pigmalió, es retroba amb un dels personatges més emblemàtics de la seva carrera i tornarà a actuar aquest mes de juny a l’Ateneu Igualadí, on tot va començar​.

En l’apartat Parlem-neRoger Castillo, coordinador de la revista esportiva Fosbury, ens parla sobre la importància de l’esport com a fet social i cultural. La revista, també inclou un reportatge sobre la cultura del vi i la seva relació històrica amb els ateneus.

I, com sempre, la revista inclou seccions com Terra d’Ateneus, parlant de les societats recreatives i culturals de Vila-secaA mà alçada, on Dani Gómez retrata el Dia de la Casa del Casal Catòlic de Sant Andreu; i el Camins de cultura, on descobrim l’Empordà.


Revista Ateneus 32: Toni Soler


(Març 2024)

1

Amb això de les efemèrides relacionades amb els ateneus, patim una mica la síndrome Messi: estem tan acostumats a assolir fites extraordinàries que potser no ho celebrem tal com es mereixeria. Sense anar més lluny, com descobrireu a L’Aparador, aquest any quatre ateneus festiven el seu centenari!

Aquest 2024 també tenen lloc dues altres celebracions que hem volgut reflectir a la revista: l’Any Tàpies, que commemora el centenari del naixement de l’artista, a qui li hem dedicat una de les columnes d’opinió; i els cent anys de la mort d’Àngel Guimerà, que ens ha servit de coartada perquè Lluís-Anton Baulenas reflexioni sobre la vigència de la seva obra.

Qui en sap d’història —i de contar històries— és el protagonista de la portada, el periodista Toni Soler, ateneista per transfusió familiar: el seu avi va ser president del Casino Menestral de Figueres.


Revista Ateneus 31: Oriol de Ramón


(Desembre 2023)

1

Aquest 2023, la Federació d’Ateneus celebra els seus primers 40 anys d’història i hem volgut reflectir-ho a la revista amb un número especial on s’inclou un reportatge que recull testimonis i recorda les principals fites d’aquestes quatre dècades teixint la xarxa ateneista, posant especial èmfasi en el reconeixement de la incansable feina de les persones que han treballat per l’associacionisme cultural, dins i fora de la FAC.

També comptem amb un article d’opinió de Pere Baltà, un referent clau per la seva encomiable tasca a l’hora d’impulsar la creació de la Federació d’Ateneus.

La celebració del 40è aniversari a la revista es completa amb dues participacions de luxe: una entrevista a Pere Aragonès —president de la Generalitat de Catalunya i bon coneixedor del món ateneista— i l’obra d’art La Petita Ateneaque Carme Solé Vendrell ha creat per commemorar l’efemèride, a l’apartat A mà alçada.


Revista Ateneus 30: Isona Passola


(Juny 2023)

1

Aquest número pot semblar excessivament solemne amb tants alts càrrecs per tot arreu: una presidenta a la portada, un president al Parlem-ne i unes quantes presidentes més en El reportatge, on es fa palesa l’evolució lenta, però ferma, cap a una feminització de la direcció dels ateneus. També comptem amb un ministre —el de Cultura i Esports, dos dels principals puntals dels ateneus— i un mite del bàsquet, com és Aíto García Reneses, que, per la seva experiència i la seva vàlua, mereixeria ocupar un lloc destacat en el l’Olimp de l’esport, on sovint es coronen els jugadors, però rares vegades els entrenadors.

El personatge targarí del Protagonistes diria que Aíto «ha trepitjat molts terrossos». Igual que els quatre participants del debat Interessos comuns, que es basen en el seu bagatge per valorar si els ateneus haurien d’aprofitar l’estiu per fer l’agost o cal tancar per vacances. Necessitem superar el «sempre s’ha fet així», sobretot en un moment en què tot evoluciona molt ràpidament. Fa seixanta anys, Bob Dylan ja avisava que els temps estan canviant: «Admeteu que les aigües que us envolten han crescut i accepteu-ho aviat o us calareu fins als ossos; si creieu que val la pena conservar el vostre temps, llavors serà millor que comenceu a nedar o, si no, us enfonsareu com una pedra».


Podeu consultar els números anteriors aquí:

Al llarg de la història s’ha relacionat l’educació i la cultura amb la llibertat dels individus, obviant sovint que, malauradament, l’accés al coneixement no ha estat garantit de la mateixa manera per a tothom. De fet, com afirma Catherine Magnant a l’entrevista d’En clau política, «la desigualtat social també es tradueix en desigualtat cultural». És per això que hem volgut dedicar El Reportatge d’aquest número als drets culturals, uns drets poc regulats legalment i que poden contribuir a trencar les nombroses barreres que existeixen actualment per accedir a la cultura com a bé essencial que és. Ara que sembla que avancem cap a l’objectiu de destinar el 2% dels pressupostos a la cultura, les retallades ja no són econòmiques, sinó que la tendència és escapçar a personatges i diàlegs de la literatura en pro d’una societat més inclusiva. La protagonista de la portada, Empar Moliner, critica aquesta pràctica revisionista i diu que es nega, per exemple, a explicar el Patufet dient que és «un nen d’alçada diferent empoderat perquè sap fer bones rimes».

Sembla, doncs, que part de la riquesa de la cultura també rau en el debat permanent sobre com ens veiem, com volem que ens vegin i com ens agradaria veure’ns. Desitjos que volem convertir en realitat, com la necessitat d’atreure els joves als ateneus per assegurar la supervivència de les entitats que exposa Antonio Manuel a l’Opinió, o la reivindicació perquè el coneixement de la dansa estigui present en l’educació que fa Clàudia Brufau en la seva columna d’opinió. I, com el saber no ocupa lloc, en aquest número també descobrireu altres qüestions interessants, com el paper que, segons Marc Melillas, té la televisió de proximitat en el nou paradigma de consum digital o les noves vies de relació entre el cinema i el teixit cultural i patrimonial dels ateneus que apunta Judith Colell a En línia.

Com a Qualsevol nit pot sortir el sol de Sisa, en aquest número trobareu tot tipus de personatges esmentats en les diferents seccions, des del flautista d’Hamelín fins a Astèrix i Obèlix, passant per Guillem de Baskerville, el Mago Pop, Sant Benet o el pintor de les Preses i, per descomptat, Els Pastorets, que són el tema central del reportatge.

Nadal és temps de celebració i d’acollida, una coartada perfecta per retrobarnos amb família i amics. Per això comptem amb molt bona gent, com el carismàtic protagonista de la portada, Quim Masferrer, o l’entranyable actriu Esther Soto, que ens parla de la importància de compartir. Tots dos artistes tenen en comú que utilitzen l’humor per transmetre emocions des de l’escenari i a la tele, que van fer Els Pastorets de petits i que consideren el teatre amateur com una gran escola.

Posant-nos una mica més seriosos, ara que estem a mig any de les eleccions municipals, és un bon moment per reflexionar sobre les relacions entre les associacions i l’administració pública. Ho debatem a Interessos Comuns, en parlem amb el Pep Cruanyes arran de l’espoli franquista dels ateneus i també ho tracta, a Opinió, la Gal·la Cortadellas, que adverteix que «només cal encaixar voluntats particulars i responsabilitats públiques per desenvolupar propostes col·laboratives i compromeses».

En aquesta mateixa línia, s’expressa la directora general de Cultura Popular, Adelaida Moya, quan afirma que «els ateneus són generadors, no només de cultura, sinó d’activitat social, de ciutadania implicada».

Benvinguts i benvingudes als ateneus, que és casa vostra, si és que hi ha cases d’algú…

Després de gaudir —per fi!— d’un estiu com els d’abans de les mascaretes, estrenem una nova temporada en què confiem que tot anirà millor, malgrat que ens segueixin acompanyant la incertesa i la inestabilitat.

Com diu Jordi Bordes en la seva columna, «cal escampar aquell entusiasme que es produeix quan les llums de sala s’apaguen i s’intueix que el teló pujarà a les fosques». Ara toca ser positius, que no optimistes —la diferència entre aquests dos conceptes l’aclareix Elisenda Roca a la seva entrevista—, perquè la revista que teniu a les mans respira bones vibracions i convida a l’esperança.

Roger Buch ens presenta un got mig ple parlant del repte d’associar-se en ple segle XXI i, a l’apartat d’Interessos Comuns, comprovareu que la formació continua sent un dels principals motors dels ateneus, tant pel seu vessant social com pels recursos que genera i pel que implica de via d’entrada potencial de nous socis a les entitats. Igual que el tenis taula —objectiu d’El Reportatge— és una porta d’accés als molts ateneus que disposen de clubs i escoles orientades a la pràctica d’aquest esport.

Precisament, l’esport és una activitat que està a l’ADN dels ateneus des dels seus orígens, juntament amb altres referents com el cant coral. D’això últim en sap molt Pablo Larraz, que ens ha concedit una de les seves primeres entrevistes com a flamant director de l’Orfeó Català. Una primícia que, com la que ens desvetlla l’Elisenda Roca a la seva darrera resposta, ens enorgulleix per la confiança que inspira la revista ATENEUS.

Per tot això, comencem la nova temporada amb un somriure, com el de l’entranyable Montserrat Jané, la «protagonista» d’aquest número.

Amb l’actor i director José Corbacho com a imatge de portada, la nova revista incorpora canvis en el disseny de la capçalera i en el plantejament de les pàgines interiors de la publicació amb l’objectiu de fer-la més moderna, més amena, més diversa i oberta a nous públics.

La nova ATENEUS incorpora nous apartats, com són les dues columnes d’opinió amb signatura, l’entrevista d’actualitat política i Camins de cultura. També hi ha seccions que es mantenen, però amb un enfocament diferent, com El reportatgeProtagonistes o A mà alçada (antiga Focus). A la resta, s’han introduït canvis -alguns evidents, d’altres més subtils- per reforçar conceptes com la vocació de servei, el treball en xarxa, les noves tendències o els casos d’èxit.

D’altra banda, la incorporació de professionals del periodisme en diverses seccions també ajudarà a incrementar la pluralitat i el rigor en els temes a tractar, i contribuirà a projectar la reflexió i el debat al voltant de l’ateneisme més enllà dels propis ateneus.

Precisament, la remodelació de la revista busca ampliar l’espectre de públic tot i reforçant l’atractiu per als lectors ja fidelitzats. També pretén trencar els límits de l’edició impresa incorporant enllaços destacats que condueixen a material en línia, com informació extra i vídeos.

El número 25 d’ATENEUS és un número especial en la celebració de les vint-i-cinc publicacions de la revista. Per aquest motiu, hem comptat amb en Germà Capdevila, president de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), per a l’entrevista de portada, el qual ens ha permès conèixer a fons l’emocionant univers de les revistes. També ha participat en Salvador Casals, un dels promotors de la revista ATENEUS als seus inicis, que ens ha il·lustrat amb un magnífic article d’opinió.

A la revista també han col·laborat en Pau Cervera, especialista en energies renovables; l’Antonio Serrano, membre honorífic de la Junta Directiva de la Societat Cultural i Recreativa La Barretina Vermella, de Malgrat de Mar; en Josué Canales, migfondista adscrit al GEIEC; la Carol Priego, la Martina Sansa, en Jordi Muñoz i la Patrícia Pietro, joves de diverses entitats que han donat el seu punt de vista a la secció Interessos Comuns, i en Pol Subías i en Josep Maria Vicens, que han aportat les seves vivències als seus propis ateneus.

Com sempre, la revista conté una il·lustració, aquesta vegada a càrrec de Josep Maria Cazares, que és també la felicitació de Nadal d’enguany. Finalment, la Hble. Sra. Natàlia Garriga, consellera de cultura, ha atès la revista ATENEUS per a una breu entrevista amb la mirada al futur de l’associacionisme cultural. Tot plegat un número de contrastos, on hem volgut reflectir la diversitat dels ateneus i les persones que hi participen, professionals i voluntaris, petits, joves i grans.

El número 24 de la Revista Ateneus està dedicat a la figura de la dona. A les darreres edicions de la revista, hem tractat temes diversos relacionats amb el món ateneístic i l’associacionisme cultural català, que van des de la importància de l’art no escènic, l’exposició sobre la repressió als ateneus durant el franquisme, o la visió de la cultura catalana que hi ha arreu del món, però, en aquesta ocasió, hem volgut fer un tractament transversal per donar visibilitat al paper de la dona en l’entorn dels ateneus i les entitats associatives, i també a la figura femenina en altres àmbits socials i professionals.

Les participants d’aquesta revista provenen de camps tan diversos com: la Danae Boronat, periodista especialitzada en esports, la Carme Sansa, actriu consagrada amb més de quaranta anys de carrera sobre l’escenari, la Paquita Domingo, vicepresidenta de la Dona i Salut de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya. També hi ha participat la Carla Vall, advocada especialitzada en violència masclista, o la Clara Prats, investigadora BIOCOM-SC de la UPC. D’altra banda, també hem comptat amb la participació de les presidentes de set ateneus diferents per dur a terme una taula rodona on s’han exposat diversos temes d’actualitat i que permetés fer una radiografia de la figura de la dona dins el món ateneístic.

Aquest número de l’entrevista té com a temàtica central les diverses disciplines d’art no escènic (la pintura, l’escriptura, l’escultura…).  Tant l’Anna Riera com la Georgina Fernàndez, les persones que entrevistem en portada, són artistes, i mestres. L’una des de l’Obrador de la Riera i l’altra des de l’escola reglada, són fermes defensores de l’educació lliure. A la revista també hi han participat en Sebastià Auleda, el Ramon Sicart, la Carme Solé, en Joan Casellas, la Divina Drudis i en Ramon Mir, als quals entrevistem. La Valèria Gaillard i al Josep Maria Contel, pels seus excel·lents guiatges en el recorregut perla història dels ateneus, des dels seus respectius prismes. I, finalment, la revista conté una il·lustració de la investigadora i artista Neus Moran, que és també la felicitació de Nadal d’enguany.

Aquest número de l’entrevista té com a temàtica central l’exposició sobre la repressió als ateneus durant el franquisme. La Neus Moran és la comissària de l’exposició i ens detalla alguns dels registres que hi van haver, com també què hi trobarem a l’exposició. A la revista també parlem amb l’Innovation Human Rights, la Roser Grau i la Carme Palmés, la Noemí Riudor i la Marta Colomé. En Ramon Salicrú i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, la Montserrat Duch, en Francesc Fortuño i l’Assumpció Puig ha fet valuoses aportacions posant ciència a la revista amb els seus articles especialitzats.

En aquest número parlem amb la periodista especialitzada en afers internacionals, la Helle Kettner que ens aporta una visió de la cultura catalana la món. Seguint amb aquesta temàtica internacionalista, parlem de com els ateneus poden integrar diversos tipus de col·lectius al nostre país, tant immigrants com ara persones amb algun tipus de discapacitat. També parlem amb l’Ona Almirall, pubilla de Catalunya, l’Estefania Rufach, vicepresidenta de la Diputació de Lleida, els basquetbolistes de l’Acidh de Lluïsos de Gràcia, i en Pep Montes ens il·lumina amb un article on ens explica les set condicions necessàries per tenir una entitat inclusiva.

Parlem de com organitzar un festival, en aquest cas de dansa, amb la Núria Feixas (en portada). També entrevistem al director de l’Acadèmia Catalana de la Música, el Manel Montañès, el nou president de la FAC, en Pep Morella i el seu equip, tenim una conversa amb ell i el president sortint, en Salvador Casals, i expliquem com ha anat el Congrés. A la contraportada hi trobareu una entrevista amb en Pep Callau, el famós pallasso.

Parlem de llengua i cultura amb la katalonski Chloe Phillips (en portada), també entrevistem a la consellera de Cultura, Laura Borràs, el conseller Lluís Puig, la Plataforma per la Llengua, el Pepe Beúnza, la Maria i l’Antònia del Círcol, i tenim els articles de l’Imma Pulido, la Marta del Castillo, l’ACPO de Canet, i quatre entitats federades més que opinen sobre llengua. Gaudiu-la!

Reflexionem sobre temàtica de patrimoni, amb entrevista en portada a Mateu Chalmeta, i a l’interior amb Jusèp Boya, Ton Font, Joan Camp i Enric Navàs. Descobrim el Casal Català de Brussel·les i parlem de dos ateneus al Priorat. Tot això i més ena quest número de la revista!

En aquesta edició de la revista, analitzem els ateneus com a espai de transformació de la mà de l’Alfons Pérez. També parlem amb la XVAC, Alfred Casanovas de Cabrils, amb l’Ateneu de la Vall de Llémena i la Societat Coral la Glòria Sentmenatenca, la doctora en Hiatòria Rosa Maria Gil i el compositor i director, Pedro Pardo.

Parlem amb el president del Centre de Lectura de Reus, Xavier Filella, sobre l’obertura al patrimoni cultural dels ateneus. El Germà Capdevila ens explica què és l’APPEC, i coneixem al president de l’Aliança de Cubelles, Robert Monzonis. En aquest número també entrevistem els escriptors Bel Olid i Màrius Serra.

En aquest número parlem amb l’Elisabet Medina, pedagoga, directora de lleure i formadora sociocultural. També parlem amb el Jordi Busquet, president de la Federació de Mutualitats de Catalunya, que ens explica el mutualisme. El personatge de la revista és la Maria Victòria de Pascual, del Centre Cultural i Recreatiu de La Parra. En la revista conversem amb els joves ateneistes de Catalunya i també amb l’Antonio Ariño, catedràtic de Sociologia. A la contraportada, l’Eli Martínez, que ha participat als JJOO de Río de Janeiro des del GEiEG.

En aquesta edició de la Revista Ateneus, l’Enric Canet del Casal dels Infants del Raval ens aproxima al teixit associatiu. Parlem amb la Sara Caeiro de Pere Tarrés sobre el paper dels ateneus com a espai de comunitat ciutadana, la Patrícia Linares presidenta de l’Amistat de Cadaqués, i ens atén el nou conseller de Cultura, Santi Vila, amb qui conversem sobre l’estratègia del Departament i els recursos per a les entitats, i finalment l’Aida Folch, actriu de cinema i televisió de Reus.

En aquesta edició parlem amb la Marta Rovira, sociòloga i presidenta de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, en Ramon Terrassa ens explica des de la direcció general d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat com afecta la nova llei del voluntariat i de foment de l’associacionisme; parlem amb la Matilde Marcè, presidenta de l’Ateneu popular de l’Hospitalet, i també conversem amb en Jordi Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana, i l’actor Àlex Casanovas.

En Joan Morros és dinamitzador cultural i programador al Teatre Kursaal de Manresa. Amb enraonem sobre la implicació dels socis en l’activitat del ateneus. El pedagog Xavier Oller ens diu per a què serveix la dinamització sociocultural. Els 7 partits de l’hemicicle del Parlament opinen sobre les eines de finançament dels ateneus i en Josep Santesmases ens acosta a una visió documentalista dels ateneus. A la contraportada, una entrevista amb en Juanra Bonet, actor d’Horta.

La Carme Segura, actual secretària de la Plataforma Odèon de Canet, obre la revista parlant-nos de voluntariat. En aquest número també parlem amb les dones dels ateneus, i els 25 anys dels Premis Ateneus. Conversem amb l’Anna Simó sobre els valors que promouen els ateneus de vinculació social a barris i ciutats, i coneixem el Joan Soler i Amigó, pedagog i escriptor.

En aquesta edició de la Revista Ateneus en Martí Ferrer ens acosta a l’associacionisme cultural com a escola de formació i d’integració, des de la presidència del Moviment Coral Català. La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, ens explica què és la campanya que l’entitat cultural ha preparat, ‘És normal voler un país normal’, i la consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat, Neus Munté, ens acosta a la voluntat inclusiva dels ateneus. A la contraportada, la Clara de Ramon, actriu.

Número especial que repassa els 30 anys d’història de la Federació d’Ateneus. Un munt d’institucions en parlen i nosaltres entrevistem al conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que explica la visió que se’n té del moviment ateneístic des de la Generalitat.

En aquest número de la Revista Ateneus, el Mariano Martínez i el Pere Baltà ens acosten a la visió que tenen des del seu camp de treball a l’ateneisme, com a columna vertebral de la societat civil. També parlem de la llicència d’activitat de les entitats sense ànim de lucre amb en Josep Berenguer, director de Mainz Ingenieros. Coincidint amb el trentè aniversari de la FAC, comencem un cicle de converses amb els expresidents de la FAC que acabarem en el número següent. També parlem amb Jaume Ciurana, regidor de Cultura de Barcelona, i a la contraportada tenim la coneguda actriu Paula Jornet.

Obrim revista amb la Núria Llorach, gestora cultural i directora de Culturae. Amb ella tenim una interessant conversa sobre gestió cultural ateneística. L’Enric Montseny ens acosta a què es pot fer per millorar l’eficiència energètica d’una entitat. Des de Girona, el seu alcalde, Carles Puigdemont, explica que no s’imagina un país sobrevivint sense una cultura popular forta. I finalment, el Jaume Bernadet i Munné, actor ens parla d’Els Comediants a la contraportada.

L’economista català, Anotni Serra Ramoneda, ens explica que si alguna cosa funciona, com ara els ateneus, potenciem-ho i millorem-ho. La nostra advocada, la Patrícia Julià, ens parla d’insubmissió fiscal. També parlem amb el diputat al Congrés Carles Campuzano, que és l’impulsor de les reformes a la llei de mecenatge, i l’emblemàtica actriu Montserrat Carulla ens atén a la contraportada.

Parlem amb en Xavier Pujadas, professor d’història de l’esport a la URL. En Javier Gómez, el nostre assessor en assegurances, ens parla de la cobertura de les entitats en responsabilitat civil. En aquesta edició esportiva també parlem amb en Joan Fa, president de la Federació Catalana de Basquetbol. Finalment, en contraportada tenim el Josep Maria Miró, àrbitre de tennis taula, que va començar als Lluïsos d’Horta.

Amb en Genís Roca, director de RocaSalvatella i expert en noves tecnologies, parlem del poder d’aquestes aplicades a les capacitats d’un ateneu. També parlem amb el periodista de TV3 Xavier Capdevila, per rebre consells de com fer que els mitjans ens facin cas. La taula rodona també va de comunicació; i també parlem amb el director del centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional, Lluís Puig. Finalment, entrevistem en contraportada el Joan Reig, músic d’Els Pets.

En aquest tercer número de la revista parlem amb el director i creador de La Cubana, en Jori Milán, que ens explica la importància dels ateneus com a base de projectes futurs. Els nostre gestor, en Roger Santiago, ens explica el com afecta la modificació del Pla de comptabilitat a les entitats. També parlem amb en Pep Montes. director del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). L’actor Ferran Vilajosana tanca aquest número de la revista en contraportada.

El secretari General del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Lluís Noguera, ens explica que és bo que els ajuntament tinguin en compte les entitats amb experiència. El nostre gestor, Roger Santiago, ens explica com afecta l’IVA a les entitats no lucratives. La nostra advocada, la Patrícia Julià, ens resol què és la Llei orgànica de protecció de dades. Els líders dels partits polítics catalans adrecen sengles cartes als ateneus, i acabem la revista amb les entrevistes a la Carme García, responsable de Cultura Popular i Tradicional de la Diputació de Barcelona, i l’actriu Rosa Gàmiz.

En aquest primer número de la Revista Ateneus, una sentència clara: “Si es trenca amb les generacions més joves, l’ateneu està ferit de mort”. Ens la fa Lluís Sáez, sociòleg i primer entrevistat de la història de la revista. També parlem amb Víctor Garcia, de suport associatiu, i també amb l’actual president del Parlament, Ernest Benach, que demana als partits confiar en la societat civil. Tanquem aquest primer número amb en Jordi Llavina, a la contraportada.