La nova Llei de Memòria Democràtica no satisfà a la Federació d’Ateneus de Catalunya
La nova Llei de Memòria Democràtica, aprovada ahir pel Congrés, no satisfà a la Federació d’Ateneus de Catalunya, ja que és ambigua amb la restitució dels béns espoliats pel franquisme als ateneus.
El president de la Federació d’Ateneus, Pep Morella, ha explicat que “la Llei de Memòria Democràtica aprovada pel Congrés ahir no ens satisfà perquè, tot i incloure algunes de les reclamacions que fem des de la Federació, el resultat final és una llei excessivament ambigua a l’hora de referir-se al retorn dels béns espoliats pel franquisme”.
En aquest sentit, la FAC troba a faltar una menció explicita a la restitució, per part de l’Estat, dels béns immobles i drets de contingut patrimonial confiscats pel règim franquista als titulars els ateneus i cooperatives, que és el que es reclamava a través de l’esmena d’addició a la Llei impulsada per la Federació que van presentar el passat mes de novembre els grups parlamentaris catalans del Congrés ERC Sobiranistes, Junts per Catalunya, el PDECat i la CUP, juntament amb EH Bildu i el BNG, i que, finalment, no ha prosperat.
La nova llei obre les portes als ateneus per reclamar el patrimoni espoliat via judicial i, fins i tot, fa referència a la realització d’una auditoria dels béns i drets confiscats durant la Guerra Civil i la Dictadura, però, des de la FAC, s’observa amb molta cautela aquest procés perquè no es concreta com ni qui portarà a terme aquest estudi, ni s’especifica en cap lloc que, un cop inventariats, es restituiran els béns espoliats. La llei tampoc recull la demanda que es fa des de la Federació perquè, si els béns o drets espoliats no poden ser retornats totalment o parcialment per no haver quedat suficientment identificats, l’Estat compensi pecuniàriament el seu valor, degudament actualitzat.
Al llarg dels segles XIX i XX, entorn dels ateneus, es va anar organitzant una xarxa d’espais promotors d’activitats polítiques, socials i culturals que estructuraven socialment el país. En el marc de la industrialització van complir la funció de paliar les desigualtats creixents, de garantint una vida digne contribuint a la formació i culturització del poble. Un element decisiu per la modernització i la cohesió de la societat catalana que el règim dictatorial volia aniquilar. L’espoli fou el mètode escollit, un saqueig metòdic i ben planificat que la doctora en Història Contemporània Neus Moran ha quantificat fins al moment en l’espoli de 298 propietats immobles pertanyents a 232 entitats. Aquest treball d’investigació va ser l’inici del camí per donar a conèixer aquesta realitat i reclamar-ne solucions: Projecte Espoli