Presentació del llibre “L’espoli franquista dels ateneus catalans (1939-1984)”
El passat 17 de gener, a la Llibreria Ona de Barcelona, va tenir lloc la presentació del llibre “L’espoli franquista dels ateneus catalans (1939-1984)”. L’estudi, publicat per l’editorial L’Avenç i que ha comptat amb l’impuls i la col·laboració de la Federació, amb el suport de la Diputació de Barclona i el Memorial Democràtic, descriu el funcionament i les motivacions rere la repressió franquista a Catalunya a través d’una de les seves cares més desconegudes: la requisa patrimonial al moviment associatiu i obrer.
Presentat per Neus Moran, autora del llibre i doctora en història contemporània, i Montserrat Duch, catedràtica d’història contemporània de la URV, va comptar també amb una breu introducció de Pep Morella, president de la FAC, que va reivindicar la necessitat d’aquest estudi a l’hora de recordar i comprendre el passat, però, sobretot i tristament, com a eina per entendre el present de moltes entitats catalanes que encara lluiten per recuperar el seu patrimoni: “Una dramàtica història del nostre país que alguns voldrien fer desaparèixer, però que molts altres volem que no s’oblidi. No perquè ens agradi recordar-la sinó perquè cal denunciar la injustícia amb la que el govern colpista va sotmetre tot un país.“.
En el llibre Neus Moran explica com l’espoli fou un mecanisme repressiu de primer ordre, en què convergien la voluntat política de castigar els enemics ideològics i d’esborrar els llaços socioculturals del país amb l’interès econòmic dels afectes al Movimiento. Un saqueig metòdic i ben planificat de 298 propietats immobles pertanyents a 232 entitats diferents que, un cop decomissades, van passar al patrimoni del nou Estat. La pèrdua i destrucció dels espais que Montserrat Duch defineix com a “xarxa de llocs de trobada i socialització“, locals d’ajuda mútua, d’ensenyament popular o de generació i transmissió de la cultura, va deixar una empremta irreversible sobre el patrimoni material i immaterial de la sociabilitat popular catalana.
Aquest procés queda clar a través d’un anàlisi de cas on Moran ressegueix la història d’un conjunt d’ateneus, tant casos d’èxit i de recuperació com casos d’entitats que encara avui estan lluitant per recuperar el patrimoni, totes elles actuals membres de la Federació d’Ateneus de Catalunya:
- Casa del Poble, Blanes
- Ateneu Centre Democràtic i Progressista, Caldes de Montbui
- Centre Obrer Instructiu d’Unió Republicana, Cervera
- Unió del Casal Gelidenc, Gelida
- Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, Igualada
- Centre Agrícola i Social, El Pla del Penedès
- Societat Coral La Unió Santcugatenca, Sant Cugat del Vallès
- Ateneu Santfeliuenc, Sant Feliu de Llobregat
- Ateneu Agrícola, Sant Sadurní d’Anoia
- Centre Obrer, La Sénia
- Societat Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca, Sentmenat
A la presentació Moran aprofundeix, a tall d’exemple, en el cas del Centre Democràtic Republicà de Rubí. El seu local ha servit també de portada del llibre, ja que la imatge d’un antic centre cultural en runes i tacat per simbologia falangista és una de les millors metàfores del calvari pel qual van passar tants ateneus. La foto és de l’any 1975, de pocs dies abans que l’ajuntament franquista de Rubí, en possessió de l’immoble, convertís l’espai en un solar.
“El cas serveix de metàfora dels efectes de l’espoli, de l’intent de destrucció d’un patrimoni cultural construït amb l’esforç de les classes subalternes, de totes aquelles persones que van creure possible crear tot allò. Tenim l’esperança que aquest llibre faci entendre millor els perquès de la requisa franquista i de la seva pervivència en l’actualitat. Uns perquès que cal afrontar per dignitat i responsabilitat col·lectiva.“
Pots veure la gravació completa de la presentació aquí:
Des de la FAC fa més de dos anys que estem treballant en un projecte per donar a conèixer l’espoli al qual el franquisme va sotmetre als ateneus, i la trista realitat de que, en molts casos, el patrimoni encara no ha estat recuperat. Com Pep Morella ha dit a la presentació del llibre, “l’espoli no és un tema de fa 80 anys, allò en va ser simplement l’origen“. De l’estudi encarregat per la FAC a Neus Moran l’any 2019 n’han nascut tota una sèrie d’iniciatives: Una exposició itinerant que els ateneus podeu sol·licitar, reportatges, l’impuls d’una esmena al Congrés, taules rodones amb experts o amb els principals partits polítics i, ara, aquest llibre. Si vols saber més sobre el tema visita: Projecte “L’espoli franquista”