Màrius Serra i Maria Nicolau, nous conferenciants del projecte ‘En parlem a l’ateneu’!

‘En parlem a l’ateneu’ és un projecte que va néixer per revifar l’esperit històric dels ateneus com a focus de debat, tertúlia i coneixement. Diversos experts s’ofereixen per parlar de temes d’actualitat com la llengua, el canvi climàtic, els avenços tecnològics o la cuina, entre molts altres. Les conferències tenen una durada aproximada de 60 minuts i culminen amb una conversa oberta amb el públic assistent. Ara, a l’àmplia oferta que us oferim des de la Federació d’Ateneus de Catalunya, hi sumem dues noves cares conegudes: Màrius Serra i Maria Nicolau.

Català a l’atac: jugar amb la llengua per conjugar-ne el futur

L’escriptor, periodista, traductor, enigmista i presentador de televisió, Màrius Serra, ens proposa parlar, debatre i jugar en català.

“Totes les llengües són una font de plaer i a la nostra només li cal invertir el nom per gaudir jugant a l’atac. Veurem diversos mecanismes ancestrals de la llengua catalana que ens permeten afrontar la delicada situació sociolingüística actual sense l’agror que escampa el desànim. Jugarem per conjugar el català en futur i ens conjurarem per mantenir-lo en el present, que és l’única eternitat documentada”.

La cuina no existeix, la fem nosaltres

La garriguenca Maria Nicolau, es defineix com a cuinera sense restaurant que viu a la muntanya i escriu llibres de cuina sense fotografies. A més, a partir d’ara la podrem veure com a una de les ponents del projecte ‘En parlem a l’ateneu’, per posar sobre la taula el tema de la cuina.

“Posem tres mil milions d’excuses per no cuinar perquè hem oblidat una veritat ontològica essencial i primigènia: cuinem des de fa més de 100.000 anys. Ho hem fet sempre, ens ha fet sempre.

Cuinar no és obeir unes instruccions, ni sotmetre’ns a una llista d’ingredients, ni planificar minuciosament la visita al supermercat. Cuinar és tot allò que passa als marges d’una recepta: és improvisar, arriscar, decidir. Cuinar és ser lliures; exercir l’acció petita i senzilla de preparar els ingredients per ser menjats. Contra l’extinció d’aquest atreviment, contra la síndrome del no-tinc-temps i la barbàrie d’una societat que es comporta com un ramat d’animals de granja i menja però no cuina, aquesta xerrada ens urgeix a recuperar el sentit i el foc amb l’acte més primigeni de la vida: alimentar-nos”.