Jordi Camps i Vicente: “Hem de treballar plegats, perquè la cultura i les tradicions no s’han de perdre”
Jordi Camps i Vicente
Entrevista a l’alcalde de Vidreres i responsable de Cultura de la Diputació de Girona, al GEiEG
Revista ATENEUS 34
Text i fotos: Jordi Camps i Linnell
El responsable de Cultura a la Diputació considera que s’hauria d’incrementar la implicació pública en aquest àmbit i facilitar els tràmits administratius, perquè tant la cultura com les tradicions són el que ens fa singulars i ens representa com a poble i com a país.
Venies d’àrees més econòmiques, ara que portes un any al nou càrrec a l’àrea de Cultura, com ho valores?
Molt positivament, entrar a Cultura encara et fa valorar molt més la feinada que hi ha al darrere i que moltes vegades queda desapercebuda. Tinc la sort d’haver nascut i viure en un poble com Vidreres, on tenim una vida cultural brutal, i sé que si es fan activitats és gràcies a les entitats del poble. Però hi ha altres municipis de la demarcació que no estan a la mateixa situació. Quan aterres i veus tot el teixit cultural que tenim a la demarcació i tanta gent que es dedica a mantenir la cultura ben viva, des de l’Administració només ens queda fer tot el possible per ajudar i mantenir el nostre compromís per tirar endavant aquesta tasca ingent.
Catalunya té un ric teixit cultural, a què es deu això?
Des del meu punt de vista i del que he anat contemplant, és que tenim la sort que a la gent del nostre territori li agrada fer coses. És una gent que no se sap estar quieta i que té motivació per organitzar activitats, des de temes culturals, cinematogràfics, de lectura, teatrals o esportius. Com a enamorat del meu poble, el meu territori i el meu país, així ho veig, també en comparació amb altres llocs, més tancats.
Quin paper creus que té la cultura a la nostra societat?
Hauria de tenir un paper encara més important del que té ara actualment. És important, només cal veure la quantitat de festivals que es fan, no només a la ciutat de Girona o Figueres, sinó a tot el territori. Però hauria de tenir més paper també per a l’Administració. Per la nostra part així ho entenem i amb el president Miquel Noguer hem decidit aportar més col·laboració econòmica destinada a les entitats. Parlem de 300.00 euros més en subvencions per a la cooperació local, fins i tot destinat a entitats que no s’havien presentat mai.
Cal estar amatents, doncs?
És importantíssim que, des de les institucions, sigui qui sigui, l’ajuntament, el consell comarcal, la diputació o la Generalitat, escoltem les entitats culturals perquè elles són les que fan que la nostra gent surti de casa seva. Però encara tenim molt camí a recórrer i aprendre d’altres països i territoris que han fet una tasca més gran per equiparar la cultura amb altres àmbits. I no parlo només en l’àmbit econòmic, sinó també per facilitar els tràmits, que bé sabem que a l’Administració aquests són lentíssims, com el fet de demanar una subvenció. I escoltar, que és molt important. Per evolucionar cal fer-ho, fins i tot a aquells que no pensin com tu.
Quines polítiques culturals teniu al cap o ja heu endegat?
Una, com dèiem, és la de poder arribar a moltes entitats pel que fa a subvencions, amb un increment pressupostari que ens ha permès arribar a més entitats que en anys anteriors. També, poder incrementar activitats o festivals vinculats a les publicacions, pensant més amb les editorials del nostre territori. I, concretament a Girona, convertir la Casa de Cultura en un referent, fent possible que gent a qui li agrada l’art no s’hagin de desplaçar a milers de quilometres d’aquí per poder gaudir d’obres importants. Des de la nostra administració farem el possible d’aproximar-les, organitzant exposicions de tant relleu com la que ara es pot veure a la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt, la retrospectiva de l’artista suís Giger, el creador d’Alien, o, com ja us avanço, altres que vindran amb artistes de renom a Girona. Això sense oblidar-nos de posar en valor els nostres artistes.
Quins és el paper concret dels ateneus al territori?
Recentment, hem parlat amb la gent dels ateneus de Catalunya que hi ha una necessitat de fer un pas més i mantenir una major col·laboració. Tenim molts ateneus a tot el territori, a Girona uns quants, però són edificis emblemàtics que els fa falta molta inversió. Hi ha d’haver un treball, no només de la Diputació, local, comarcal, provincial i nacional per recuperar aquests edificis, alguns que han quedat en desús i altres que necessiten millora. Quan aquests estiguin en condicions, després hi haurà una altra feina: analitzar quina tasca s’ha de fer per promoure aquestes entitats, perquè, si una cosa tenim clar, és que hem de treballar plegats, perquè la nostra cultura i tradicions no s’han de perdre. En els ateneus, s’hi fa cultura, s’hi celebren les nostres tradicions i es fa en la nostra llengua catalana, que l’hem de protegir més que mai.
Parlant de llengua, el Consell d’Europa ha certificat aquest moment crític pel que passa la nostra llengua i el fet específic que no hi ajuda gens la imposició d’un 25% de castellà a l’escola. Encara que no sigui ben bé el seu àmbit, què creu que s’ha de fer per a reforçar-la?
A partir de novembre passaré a ser el president a Girona del Consorci de Normalització Lingüística de Catalunya. Hi ha molta feina a fer, més enllà de les llars, a les escoles. És un punt clau, que tot el que s’estigui ensenyant sigui en català. El professorat, així com altres cossos de funcionaris de l’administració públics, han de saber parlar en català. La gent consumeix moltes hores de xarxes als mòbils i tot és en castellà o en anglès, per exemple. Aquí s’ha de fer una feina com la que es va fer fa uns anys perquè la Siri i l’Alexa parlessin en català, donar la possibilitat que els sistemes operatius de grans empreses que puguin oferir als seus usuaris la versió en català. Hem d’anar protegint i no estaria gens malament aprendre del que fan els nostres veïns andorrans.
També la cultura popular és un altre pilar de la nostra societat.
I tant! Jo sempre penso amb la feinada que fan al Foment de les Tradicions Catalanes, que s’ocupen de vetllar pel pubillatge català, perquè no es perdi aquesta tradició tan nostra que són els hereus i les pubilles a molts pobles. Al nostre poble ho vam recuperar fa anys i n’estem ben orgullosos; a la comarca de la Selva té molta presència encara, perquè hi ha hagut molta feinada al darrere. Una tradició que ens representa molt com a país. Per tant, es tracta d’analitzar quines tradicions tenim i com l’Administració pot ajudar a conservar-les i a promocionar-les. Una tasca molt implementada en l’àmbit local, la primera línia de trinxera. Com la celebració de les sopes i ranxos en molts pobles, balls, baixades de falles… Tot això és el que ens fa singulars i ens diferencia i representa com a poble, i com a país.