Crònica de la taula rodona ‘El repte de les llengües minoritzades: el cas del basc i el català’

La Federació d’Ateneus de Catalunya va organitzar, el passat dimarts 25 de març, la taula rodona El repte de les llengües minoritzades: el cas del basc i el català, als Lluïsos de Gràcia, de Barcelona. La iniciativa va sorgir després de l’edició 2025 del Turisme Ateneísta, en què es va visitar el País Basc, per conèixer el territori a través de les seves associacions socioculturals i altres iniciatives de participació ciutadana.

L’acte va comptar amb la participació de Francesc Marco, secretari de Plataforma per la Llengua; Jon Zapata i Jon Kobeaga, del moviment de foment de l’euskera, TAUPA; Marta Buch, gerent de Lluïsos de Gràcia; Marta Rovira, sociòloga i escriptora, i guanyadora de la 1a edició del Premi Tribuna Atenea, i Roger Buch, president d’Òmnium Cultural Gràcia.

Compartim, a continuació, una petita crònica dels temes més destacats de la xerrada, que va concloure amb la importància de donar visibilitat als nous parlants, potenciar l’ús del català des del món associatiu i garantir espais on la llengua sigui plenament present, com els ateneus.

Crònica de la taula rodona sobre llengües minoritzades

El debat es va iniciar un petit context sobre l’estat del català i l’euskera. Roger Buch va sintetitzar els desafiaments de les llengües minoritzades en tres aspectes: demografia, ús i política.

Marta Rovira va destacar la disminució en l’ús del català a Catalunya, malgrat el gran auge de producció cultural actual. En aquest sentit, va apuntar que, a Catalunya, el factor institucional és clau pel que fa al foment i protecció del català, cosa que malauradament difereix del context del País Valencià. Aquest fet troba força similituds amb l’euskera, que es promou de manera diferent al País Basc i a Navarra.

Des del moviment TAUPA, es va comentar que el foment de l’euskera es troba molt compartimentat en diversos àmbits de treball i no hi ha una visió estratègica conjunta, com es fa a Catalunya. Es va compartir, també, el cas paradigmàtic de Gasteiz, on el basc ha guanyat presència gràcies als euskalduns (parlants de basc), mentre que, alhora, s’ha reduït el seu ús en altres zones on històricament era més parlat.

Així, es va posar en evidència el problema de capacitat política d’ambdós territoris, ja que si el català o el basc tinguessin màxima sobirania, serien llengües exigibles. No obstant això, en cap dels casos el nombre de parlants no és prou elevat per sustentar aquesta exigència. En aquesta línia, Marta Rovira va defensar la necessitat d’implementar polítiques multilingües i, va assenyalar que l’Estat espanyol és l’amenaça principal per a la llengua, el qual obliga a prendre mesures que van en contra del català.

Els grans temes de debat van ser, d’una banda, el paper de l’educació en la transmissió de les llengües i de l’altra, el foment de l’ús d’aquestes entre persones nouvingudes. Des de TAUPA es va preguntar si el model educatiu català realment catalanitza, ja que en el cas basc molts alumnes no parlen euskera entre ells: “A Navarra, el 60% dels estudiants no tenen contacte amb l’euskera”. Als territoris on es parla el basc hi ha tres models d’ensenyament i només en un d’ells és la llengua vehicular al 100%.

Marta Rovira va remarcar que “l’escola hauria de ser un espai d’acollida lingüística” i que “caldria especialitzar els docents en ensenyament accelerat del català per a persones que no el parlen habitualment”, així com en altres països la docència destaca per ser capdavantera en matèries com les matemàtiques o les ciències socials.

Alhora, es va defensar el reconeixement del talent lingüístic dels estudiants plurilingües, i també, es va assenyalar que durant l’adolescència, l’ús de la llengua tendeix a disminuir, encara que sovint es recupera posteriorment. Així, es va posar sobre la taula el possible fenomen de la reacció rebel de joves que opten pel castellà com a primera llengua en resposta a la imposició escolar de parlar en català o euskera.

Per acabar, el debat va girar al voltant de diverses reflexions sobre la necessitat d’oferir referents positius en l’ús de la llengua i el rol fonamental que tenen els ateneus en aquesta tasca. Marta Buch va insistir en la importància d’obrir aquests espais als nouvinguts i d’oferir activitats d’oci i lleure que facilitin un aprenentatge natural de la llengua, sempre des d’un punt de vista allunyat de l’obligatorietat dels centres d’ensenyament. Marta Rovira va coincidir que “els ateneus són fonamentals”, tot i que va remarcar: “però actualment estan traient aigua del vaixell”. Roger Buch va destacar el projecte Vincles d’Òmnium Cultural, que fomenta l’ús del català a partir de la creació de vincles socials en lloc de confrontacions: “El català no s’aprèn barallant-te amb un botiguer que no veuràs mai més, sinó creant vincle”.

Recursos relacionats

• Consulta la Guia pràctica: Foment del català als ateneus en aquest enllaç.
• Programa l’espectacle i la xerrada Dit i Fabra: Els ateneus amb la llengua en aquest enllaç.