
El Turisme Ateneista arriba al País Basc!
Aquest cap de setmana, la Federació d’Ateneus de Catalunya va celebrar una nova edició del Turisme Ateneista. En aquesta ocasió, la destinació va ser el País Basc.
Hika Ateneo, Labayru Fundazioa o Kulturaz Kooperativa són algunes de les entitats que es van visitar per conèixer, de ben a prop, el teixit associatiu basc, la seva cultura i les seves tradicions. Compartim, a continuació, la crònica del viatge:
Divendres, 14 de febrer: Bilbao i Derio
El cap de setmana es va iniciar a Hika Ateneo, a Bilbao, un lloc trobada, reflexió, debat i gaudi de la ciutadania, on es programen activitats culturals, polítiques i científiques. A més, impulsen projectes socials adreçats al barri i cedeixen el seu espai a iniciatives privades sense ànim de lucre. El seu president, Kerman Bilbao, va ser l’amfitrió de la trobada, el qual ens va explicar els projectes, el funcionament i la realitat de l’ateneu. Després, vam gaudir d’un dinar amb l’entitat, on vam poder compartir experiències.
La segona parada del dia va ser a la seu que la Fundació Labayru té al municipi de Derio, una part d’un antic institut diocesà. La seva directora, Igone Etxebarria, i diversos membres de la direcció i del seu consell rector, ens van rebre i ens van explicar la seva tasca d’investigació, promoció i divulgació de la llengua i la cultura basques. A la fundació, ofereixen serveis de traducció, plans de normalització, cursos d’euskera i cultura basca, i divulgació del patrimoni. També, compten amb un atlas etnogràfic del País Basc. Vam quedar impressionats de tota la feina que fan i de la visita a les seves instal·lacions, ja que compten amb una biblioteca i hemeroteca amb nombrosos llibres, revistes, arxius fotogràfics i documentals, cartelleria, etc.
L’última parada del dia va ser al Kafe Antzokia, un espai cultural que ofereix programació de concerts, obres de teatre i conferències. Al mateix edifici, Jabi Zabala, de l’associació Zenbat Gara, ens va mostrar les seves aules on ofereixen, entre d’altres, cursos d’euskera i de català.
Dissabte, 15 de febrer: Azpeitia, Azkoitia i Legazpi
El dissabte vam iniciar el dia a Azpeitia, on vam conèixer la tasca de Kulturaz Azpeitiko Kultur Kooperatiba, una cooperativa que dinamitza la proposta cultural del municipi i rodalia. La seva gerent, Garazi Lazkano, ens va rebre al Centre Cultural Sanagustin, una església convertida en sala d’activitats culturals. Tot seguit, ens vam desplaçar fins al Centre Creatiu Dinamoa, un dels espais que serveix com a laboratori de creació de diferents disciplines. L’espai, dividit en els camps de la paraula, la imatge, el cos i el so, es tracta d’unes grans instal·lacions amb un auditori, grans sales per fer teatre i dansa, sales de reunions, estudis artístics, bucs d’assaig i sales per gravar podcasts.
A mig matí, vam anar fins a Azkoitia, per visitar el palau de Intsausti, seu de la Real Sociedad Bascongada de Amigos del País. Allà, Juan Bautista Mendizábal, ens va explicar la seva història i ens va acompanyar en una visita molt enriquidora. A més, vam poder conèixer algunes de les anècdotes i fets històrics sobre els més de 250 anys d’història de la societat.
Després de dinar en una taverna de la mateixa localitat, vam anar fins a Legazpi, on vam gaudir d’una demostració en l’ús la maquinària que utilitzaven els ferrones (ferrers) al segle XVI a la Ferreria de Mirandola. Allà mateix, la Maider Maraña, de la Fundació Baketik, ens va rebre per explicar-nos com treballa l’organització i el grup ciutadà de construcció de pau de Legazpi, que treballen en la reconciliació entre persones i famílies víctimes de violència a causa del conflicte polític viscut al territori.
Diumenge, 16 de febrer: Bilbao
L’últim dia vam fer una petita visita pel casc antic de Bilbao i ens vam acostar al Bilboko Konpartsak, la federació de comparses de la localitat. Formada per 28 comparses, agrupa a totes aquelles persones que no volen un sol model de festa només organitzat per les institucions i vetlla per l’organització d’algunes festivitats locals.
Aquesta darrera visita ens va oferir una visió més autèntica i local de la ciutat abans d’emprendre el camí de tornada.