L’associacionisme cultural ateneístic dins l’Aliança Educació 360
Text: Marc Alcalà i Rams, Sociòleg i Premi Tribuna Atenea 2023 / OPINIÓ – Revista #33
Fotografies: Marc Alcalà i Rams
El 2019, la Federació d’Ateneus de Catalunya anunciava l’adhesió al manifest de l’Aliança Educació 360. Educació a temps complet. El 2018, l’Aliança Educació 360 s’havia presentat públicament com a proposta compartida per la Fundació Jaume Bofill, la Diputació de Barcelona i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. D’aleshores ençà, la incidència formal de l’associacionisme cultural ateneístic dins l’Aliança Educació 360 ha estat puntual, però tot un seguit de converses i experiències posen de manifest com els ateneus comparteixen completament aquesta concepció d’educació a temps complet: entitats dinamitzadores molt vinculades al territori, oferta d’activitats al llarg i ample de la vida, serveis i propostes des del vessant educatiu, feina intergeneracional i transversal i sinergies amb altres agents de la comunitat.
El potencial educatiu dels ateneus
Les oportunitats educatives als ateneus no necessàriament s’ofereixen com a tal i preferentment són promogudes com a «formació», fent-se servir també alternatives com ara «aprenentatge, pràctica, preparació o difusió». D’acord amb el grau de formalitat, poden diferenciar-se tres tipus d’educació. En primer lloc, l’educació formal es defineix com l’aprenentatge intencional, estructurat i sistemàtic, sotmès a les normatives legals pel que fa al currículum i que conclou amb una certificació. Malgrat que les funcions educatives dels ateneus ja han estat, en bona part, assumides per l’administració pública —l’Escola Ateneu Igualadí el curs 2020-21 es va integrar a la xarxa pública—, encara n’hi ha exemples. L’Escola de Dansa del Centre de Lectura de Reus és escola autoritzada des del 2000 i l’Escola de Música de l’Orfeó Lleidatà va esdevenir centre autoritzat l’any 2008.
En segon lloc, l’educació no formal fa referència a l’aprenentatge estructurat que s’adquireix fora dels centres educatius i del sistema oficial establert, amb un ventall de graus de formalitat. Generalment, l’oferta educativa dels ateneus encaixa amb l’educació no formal i inclou esplais, classes, cursos, escoles i aules, entre altres, en tota mena d’àmbits. Malgrat que moltes d’aquestes activitats poden definir-se com a extraescolars, els ateneus no necessàriament les conceben ni plantegen com a tals i és que moltes tenen continuïtat pròpia abans, durant i després de l’edat escolar, i es dirigeixen a tot un barri o municipi. Per exemple, l’Orfeó Badaloní és un dels ateneus que actualment ofereix explícitament activitats extraescolars de coral i percussió a una escola concreta, mentre que l’Ateneu Santcugatenc va consolidar, fa uns vint anys, el seu extens programa trimestral de cursos i tallers al qual s’inscriuen principalment adults.
En darrer lloc, l’educació informal és l’aprenentatge que s’obté en les activitats de la vida quotidiana, sense planificació. Així, l’educació també és present a ateneus que no tenen una oferta educativa explícita. Alguns valors ètics i cívics i competències en què els ateneus afirmen formar a través de la seva activitat són: treball en equip, companyonia, responsabilitat, reflexivitat, esforç, autoestima, expressió i escolta.
Una peça clau en l’ecosistema 360
L’Aliança Educació 360 és una plataforma amb centenars d’organitzacions sòcies i promotores que defensa l’educació 360 com a «iniciativa educativa, social i política que planteja connectar els aprenentatges que es produeixen en tots els temps i espais de la vida». La Fundació Jaume Bofill l’ha definit com una educació sense límits espacials, temporals, econòmics i socials i connectada, amb la col·laboració dels agents educatius de la comunitat, integrant les oportunitats educatives dins i fora dels centres educatius. Aquest concepte d’educació 360 ha estat intencionadament ampli per poder sumar i involucrar agents diversos, i es tracta més d’una comprensió concreta de l’educació que no pas un adjectiu que pugui aplicar-se a una activitat o altra. Els agents educatius als quals es fa referència inclouen centres educatius, administracions públiques —ajuntaments, biblioteques, museus, centres cívics, etc.— i entitats privades —ateneus, associacions, federacions, clubs esportius, etc.—, entre altres. Una iniciativa de l’Aliança Educació 360 que ja s’ha implementat a ateneus concrets —com ara els Lluïsos d’Horta i el Casino Prado Suburense— és el Passaport Edunauta, un projecte d’ampliació d’oportunitats educatives i d’acreditació dels aprenentatges fora escola per a infants de 3 a 12 anys. El passaport consisteix en un document que els nens segellen cada cop que assisteixen a una de les activitats ofertes per entitats dins d’una programació pensada per a ells.
Ateneus que desconeixien la tasca actual de l’Aliança Educació 360, sense establir-hi vincles concrets, afirmen aplicar ja una educació 360 d’una forma o altra. En certa manera, en el món ateneístic, «educació 360» no és més que un nom nou per a una idea prèvia. Els exemples de col·laboracions habituals i puntuals són molt diversos: activitats de l’Espai Malla —associació fundada el 2021 per l’Ateneu Igualadí, TICAnoia i disseny=igualada, agrupant dissenyadors, makers i enginyers— s’ofereixen al programa AIRE de l’Ajuntament, un recull d’activitats i recursos educatius adreçats a escoles i instituts; l’Ateneu Santcugatenc té tallers de suport i acompanyament a l’estudi per a alumnes d’ESO derivats de dos instituts i escoles diferents segons els criteris dels tutors, en col·laboració amb el pla educatiu d’entorn i amb sessions coordinades per voluntaris; el Casal Cultural Codinenc cada curs fa una obra de teatre de Sant Jordi amb l’alumnat de 4t d’ESO de l’escola FEDAC Sant Feliu, amb una majoria de nens que mai havia fet teatre abans; al Centre Moral i Cultural del Poblenou havien acollit unes pràctiques de Batxillerat d’Arts a través d’un alumne que n’era soci.
Oportunitats i reptes locals d’una nova aliança global
Cada ateneu té una trajectòria i una realitat diferents, amb la qual cosa el que funciona a un lloc no necessàriament funcionarà a un altre. Així, s’ha identificat tota una sèrie de condicionants del potencial educatiu dels ateneus que cal tenir en compte. Primer, un ateneu es pot concebre alhora com a organitzador i plataforma, és a dir, funciona com una entitat amb vida pròpia a través de les seccions, per exemple, i també pot oferir espais —a vegades únics al municipi— i cobertura legal als socis i les entitats del barri o el municipi. Segon, una junta directiva alterna reactivitat —obertura a propostes de socis i entitats— i proactivitat —aposta explícita per propostes alineades amb uns objectius— a l’hora de plantejar activitats. Tercer, els ateneus són entitats inherentment intergeneracionals que sovint, tant en l’oferta —el que hi ha disponible per a socis i usuaris— com en l’activitat —el que mostren a assistents i espectadors—, apel·len a tots els públics. Quart, els ateneus són entitats permeables que permeten tant l’emancipació de projectes concrets —l’Escola de Música de l’Ateneu L’Aliança va créixer tant que es va municipalitzar— com la incorporació d’entitats externes —Amics de la Música de Badalona va integrar-se dins l’estructura de l’Orfeó Badaloní—. Cinquè, els ateneus alternen etapes d’expansió i consolidació; n’hi ha que aspiren a tenir més socis, organitzar més activitats i oferir més espais —l’Ateneu Igualadí estrenava el 2021 la segona sala de cinema—, mentre que altres se centren a assegurar o prioritzar el que ha funcionat fins ara —quan no hi ha prou espais, recursos o suport per acollir més propostes. Sisè, l’activitat dels ateneus està condicionada pels espais dels quals disposen i algunes sales s’han especialitzat a acollir activitats específiques com la dansa, mentre d’altres s’han plantejat explícitament com a polivalents, perquè diferents seccions, entitats i activitats hi tinguin cabuda en diferents moments. Setè, existeix una tendència a la professionalització —compensació econòmica i contractes—, en oposició a un voluntariat —disponibilitat dels socis— que ha caracteritzat els ateneus, malgrat que en la pràctica es fan necessaris tant professionals com voluntaris. Vuitè, els ateneus són entitats de gestió privada amb voluntat de servei públic, amb la qual cosa han de trobar l’equilibri entre oferir un servei als socis i facilitar-hi l’accés a tothom. Novè, els horaris i els calendaris dels ateneus sovint s’adapten als escolars, reduint l’activitat els matins i els caps de setmana. Desè, els ateneus poden conviure amb entitats de característiques similars, fet que propicia la competència, però també possibilita la complementarietat. Així, diversos agents educatius, a través de contactes directes, coordinadores o agendes compartides, poden posar-se d’acord per no oferir exactament el mateix o no programar a les mateixes hores.
En definitiva, els ateneus són espais socioeducatius amb trajectòria històrica, coneixement acumulat i connexions al territori. L’administració pública i els centres educatius han de reconèixer els ateneus com un agent educatiu més i, alhora, cal que els ateneus facin un esforç per fer-se conèixer i plantejar col·laboracions amb els altres agents educatius. Mentre no s’estableixi un pla d’actuació comú en matèria d’educació 360 per al conjunt d’ateneus, realment, n’hi ha prou que cada ateneu reconegui i aposti pel que ha fet sempre.
Escolta aquí l’entrevista a Marc Alcalà en el «Pòdcast de les Revistes»