Un triangle lluminós
REVISTA ATENEUS NÚMERO 35 / ACCENT SOCIAL
Text: Jordi Bordes
Secció elaborada amb el suport de la Fundació La Roda
Fotografies: Arxiu Teatre de Sarrià
Fa una dècada, lamentablement, es va fer viral el vídeo on uns nois d’un centre escolar de Sarrià feien una broma pesada a una persona sense llar. La bretolada va enervar Montserrat Morera, presidenta del Teatre de Sarrià, i es va conjurar en trobar les claus perquè la gamberrada no es repetís: el projecte del Triangle Inclusiu. Avui, el Teatre de Sarrià fa, anualment, una desena de tallers de teatre de l’oprimit, que es munten amb monitors professionals, ajuntant alumnes d’escoles i instituts de Barcelona amb persones amb risc d’exclusió social. Actualment, la sorpresa és majúscula. Els claustres dels centres compten amb aquesta activitat per al seu currículum, dins de la matèria d’APS (Aprenentatge i Servei), i alguns usuaris d’entitats s’han incorporat com a espectadors, però també com a artistes en la coral o a algun grup del centre.
El Triangle Inclusiu compta amb tres vèrtexs proactius: el teatre que ho va impulsar, els centres que hi aporten l’alumnat i les entitats que troben en l’activitat una forma de socialització, empoderament, integració… Expressar-se és terapèutic. Escoltar-se és tota una lliçó de vida. Cada any, unes 200 persones participen d’aquest projecte revelador: a partir de llavors, el tracte entre joves i persones dependents accedeix a una empatia mútua. El projecte es desenvolupa en 10 sessions, trimestralment. Amb el suport del servei de Justícia Global i Cooperació internacional de l’Ajuntament de Barcelona, el Centre de Sarrià ha trobat la fórmula per impulsar una activitat que ha esdevingut cabdal a l’entitat en l’horari escolar, que és compatible amb el dia a dia de tot ateneu. El teatre inclusiu ha permès revigoritzar l’entitat dins del districte de Sarrià.
Un treball amb escoles públiques i concertades
En aquests deu anys han passat multitud de grups en tandes trimestrals. Hi ha escoles concertades com l’Oak House, el Sant Ignasi, l’Escola Pia o la Isabel de Villena, i n’hi ha de públiques com l’IES Montserrat, l’IES Costa i Llobera, l’IES Tres Fonts. La majoria estan a prop de Sarrià, però han arribat a tenir centres que es desplaçaven setmanalment des de la Sagrera o Ciutat Vella. Sovint, l’experiència es vincula a l’assignatura d’Aprenentatge i Servei de l’ESO (que fomenta el voluntariat), o a l’alumnat de cicles formatius en temes socials, o de Batxillerat. Els grups sempre barregen estudiants amb usuaris d’entitats ben diverses. Des de la Residència L’hort de la Vila (vinculada a Sant Joan de Déu) per a persones sense llar al Centre de salut mental de les Corts o dones que han patit violència de gènere. O usuaris del Centre Estímia amb diversitat funcional i intel·lectual: no hi ha reptes difícils, només, en tot cas, dificultats a comprendre’ls. Per això, també s’han fet visites a aquestes entitats: «Fins que no ho coneixen, costa entendre la problemàtica», adverteix Montse Morera.
Els usuaris sempre venen acompanyats per algun representant de l’entitat per garantir una activitat de comunicació fluida i directa dins del grup. Tots els tallers arrenquen amb una sessió de formació sobre Justícia Global (tothom té els mateixos drets, sigui quina sigui la seva circumstància personal) que imparteixen experts externs al projecte del grup Eirene o Nexes Interculturals. Un cop feta la sessió teòrica, es van abordant quines temàtiques poden tractar-se a partir de les opinions dels participants. És habitual que apareguin les preocupacions sobre gènere, la migració o els drets socials, per exemple.
El teatre de l’oprimit com a fórmula d’expressió
Sovint, la fórmula d’expressió és la clau del teatre de l’oprimit, una forma escènica que convida el públic a convertir-se en l’assetjat i en trobar camins per deixar de ser-ho. Les funcions, d’uns vint minuts de durada, es completen amb un col·loqui entre intèrprets i espectadors. Hi ha cops que també s’incideix en les experiències personals més íntimes. Altres vegades les reflexions inicials del grup es transformen en coreografia, de la mà del ballarí Oriol Roca.
Amb els anys de trajectòria, s’ha construït un equip de talleristes molt experts amb Mònica Barrio —com a responsable—, Naiara Fernàndez i Maria Calvet. Alguns alumnes que participen, dins de l’horari lectiu, al Triangle Inclusiu acaben integrant-se de voluntaris a les entitats amb què han treballat o bé s’incorporen als cursos d’expressió del Teatre de Sarrià. La descoberta és vital.
Un projecte plenament integrat
Aquest trimestre, concretament, funcionen tres grups: nois vinguts del Casal d’Infants de Raval, que comparteixen espai i convivència amb alumnat de l’IES Tres Fonts de les Corts; usuaris del CHM Salut Mental i alumnat del Sagrat Cor de Sarrià; i usuaris de l’Institut Salvador Seguí (centre d’integració de persones adultes amb diferents problemàtiques) amb alumnat de l’IES Rius i Taulet. Si al principi va ser complicat que els claustres entenguessin el projecte, ara el tenen plenament integrat. Tant és així que el 2024 van aconseguir fer una prèvia del muntatge en construcció del primer trimestre del curs com una activitat vinculada a la festa major de Sarrià, a l’octubre.
Allò que va començar com la reacció a una bretolada s’ha convertit en un projecte significatiu del Teatre de Sarrià que ha rebut distincions com el Premi de la Categoria de Treball en Xarxa dels Premis Ateneus 2023. I, sobretot, s’ha fet molt més visible al barri, perquè a les funcions de matí o tarda tant hi poden assistir socis, familiars d’alumnes, companys de classe o membres d’entitats del barri i els seus familiars. Poques vegades la reacció a una desagradable gamberrada s’ha transformat en una acció tan lluminosa i testimonial.
