‘No es tracta de consumir cultura, si no de viure-la’
REVISTA ATENEUS NÚMERO 37 / EN CLAU POLÍTICA
Sònia Hernández Almodóvar – Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya
La consellera de Cultura aposta per una legislatura centrada en els drets culturals, vol que arreli la idea de la Cultura com el quart pilar de l’estat del benestar. També reivindica el paper dels ateneus com a estructures de base imprescindibles per a la cohesió social, la vertebració territorial i la formació de nous públics.
Quines són les línies del Departament de Cultura per a la legislatura?
Per a nosaltres aquesta és la legislatura dels drets culturals: és un mantra que estem repetint perquè ens ho creiem molt. Vivim una emergència democràtica, hi ha envestides fortíssimes contra la llibertat d’expressió. Estem en un món on la mentida impera i això és molt perillós. Els discursos de l’odi i els discursos simplistes sobre qüestions complexes són una amenaça molt forta a escala mundial, i ho estem veient també a casa nostra. En aquest sentit, la cultura hi té molt a dir: pot ser un gran instrument de cohesió social, d’esperit crític, de diferenciació entre la veritat i la mentida. Quan parlem de drets culturals, el primer pas que hem fet és portar al Parlament la tramitació parlamentària de la Llei de Drets Culturals. En aquests moments s’està conformant la ponència, i crec que això és el pilar fonamental de la legislatura.
Què enteneu per drets culturals?
La Cultura, per a nosaltres, és el quart pilar de l’estat del benestar. Tothom entén que la sanitat i l’educació són drets socials i, per tant, estan regulats per llei. La cultura ha d’estar al mateix nivell: hem de tenir una llei que estableixi les responsabilitats de les diferents administracions per garantir els drets culturals, amb compromisos de finançament i obligacions clares. En el fons, vol dir posar el ciutadà al centre de la cultura, i no tant els equipaments.
Sobre el finançament, quan podrem arribar al 2% del pressupost en Cultura?
És un objectiu compartit i amb un consens molt ampli. El pressupost de la Generalitat ha de destinar el 2% a cultura, i la llei que hem portat a tramitació ja inclou un article que ho fixa. Si s’aprova, quedarà recollit per llei.
Per tant, esperem el 2% en els pròxims pressupostos?
La primera cosa que necessitem és tenir pressupostos, i en això estem. Jo vull ser optimista.
En quin punt es troben els plans d’impuls?
Estan complint el calendari previst i avançant segons el pressupost de cada sector. Cadascun té el seu ritme, però la majoria ja es troben a la seva fase final. En acabar, tots seran avaluats per decidir com continuar. L’objectiu no és tancar una etapa, sinó donar continuïtat a les iniciatives que han assolit els seus objectius i establir nous reptes. Avui ningú dubta que la millor manera de fer política és amb diàleg constant amb el sector i amb la ciutadania.
Quina valoració fa dels ateneus i de la seva xarxa de teatres?
Tant els ateneus com la Xarxa de Teatres d’Ateneus (XTAC) són estructures imprescindibles per al país. Són molt singulars —això no existeix a tot arreu— i representen un model propi de cultura de base, que creix des de baix cap amunt i ajuda a sostenir l’estructura general. Són essencials per garantir la participació cultural i la vertebració territorial. Gràcies a ells, molta gent no només fa cultura, sinó que hi accedeix i la viu en zones sense grans infraestructures. La cultura és moltes coses, però una d’essencial és la cohesió social: els imaginaris comuns, allò que ens dona sentit de pertinença. Els ateneus han estat sempre espais oberts, inclusius i de trobada, fonamentals per a la integració cultural i social.
Com veu la participació de la XTAC en els nous circuits de dansa i en la possible creació d’una xarxa d’exhibició de teatre familiar?
Són iniciatives molt útils per ampliar l’oferta cultural arreu del territori. La dansa té més dificultats per arribar fora de les grans ciutats, i caminar de la mà amb la XTAC és imprescindible per generar nous públics. Si no tens accés a la dansa, difícilment t’agradarà la dansa. L’accés a la cultura no depèn només del preu, sinó també del que anomenem la «motxilla cultural»: com més capital cultural tens, més t’hi acostes. Per això l’educació és clau. En aquest sentit, el teatre familiar també és essencial per eixamplar públics i democratitzar l’accés. No es tracta de consumir cultura, sinó de viure-la. Els ateneus poden jugar un paper fonamental en aquest propòsit.
Com li agradaria veure el seu pas pel Departament un cop acabi aquesta etapa?
M’agradaria que haguéssim fet un salt qualitatiu a Catalunya en matèria de drets culturals: aprovar la llei i, sobretot, canviar la mentalitat col·lectiva. Que la societat cregui de debò que la Cultura és la quarta pota de l’estat del benestar i que el 2% en Cultura sigui una garantia que es mantindrà per llei, fins i tot en temps de dificultats econòmiques.