Un gegant anomenat Francesc Candel
Text: Carme Tierz Grafià
Periodista i gestora cultural
Menut, discret, de mirada atenta i aire savi, el gegantó Paco Candel surt cada estiu de festa amb les altres figures de la comparsa de la Marina. És petit i lleuger, però cap gegant li pot fer ombra. Potser és la metàfora perfecta de l’artista a qui ret homenatge, Francesc Candel, cronista d’una Barcelona oblidada. Un home modest que mai no va voler marxar del seu modest barri, i reconegut amb les més altes distincions del país. Un intel·lectual compromès amb la lluita social, al qual cap gegant del Règim va poder fer callar.
Enguany es commemora el centenari del seu naixement i, per sort, no hem hagut d’esperar a l’efemèride per recordar Candel. De mantenir viva la seva memòria s’encarrega, principalment, la Fundació que porta el seu nom, però el seu llegat va molt més enllà de la cinquantena de llibres que va publicar o de l’activisme, exercit a peu de carrer o des de diverses institucions democràtiques arribada la Transició. El seu treball a favor de la integració i cohesió socials ha originat una extensa bibliografia posterior, emmarcada en el terreny de la sociologia i l’anàlisi del fenomen migratori. Ell, que a la seva obra va donar veu als que no tenien veu, ho continua fent per boca de conferenciants i articulistes que comparteixen la seva visió d’un món inclusiu.
La Marina que va conèixer de nen, quan va emigrar de Cases Altes (València) de la mà de la mare, és ara una altra. Aquella perdigonada en unes estovalles, com ell mateix la va definir, viu una transformació que la connectarà, per fi, amb la resta de la ciutat. El que conserva intacte, però, és l’esperit reivindicatiu, la solidaritat entre veïns. Són qualitats que Francesc Candel va reflectir en els seus escrits, i que va fomentar en la vida personal. Per aquest motiu, aquesta Marina transformada comptarà amb un passeig d’un quilòmetre i mig que portarà el seu nom. Qui sap? Potser el gegantó Paco Candel hi anirà a ballar La dansa antiga, la cançó popular que sona quan surt de festa, a l’estiu.