COLUMNA D’OPINIÓ: La presència del català als ateneus, a estudi
Text: Òscar Escuder i de la Torre, president de Plataforma per la Llengua / COLUMNA D’OPINIÓ – Revista #39
Il·lustració: Gerard Costa
La Federació d’Ateneus de Catalunya té un compromís ferm amb la promoció i defensa del català arreu del territori. En els darrers anys, la FAC ha dut a terme diverses iniciatives que cerquen enfortir la presència del català a tots els ateneus federats. Tot i això, les iniciatives de promoció de la llengua partien del desconeixement sobre el grau de compromís lingüístic que tenen aquests espais.
Atesa la necessitat d’adquirir coneixement directe sobre la forma com protegeixen i promouen el català, la FAC va encarregar l’Estudi de l’ús i la presència del català als ateneus a Plataforma per la Llengua.
Com a primer pas, l’entitat va dissenyar l’elaboració d’una primera prova pilot, que es va efectuar durant el darrer trimestre de 2025 i inclou una mostra de quinze ateneus de diferents característiques i contextos territorials.
Cada espai participant en l’estudi va rebre un informe individualitzat d’avaluació sobre el seu compromís amb el català i, a la vegada, es va presentar un estudi que agrega els resultats obtinguts en els quinze espais (sense ser un estudi representatiu del conjunt d’ateneus, sinó una simple descripció i revisió agregada dels primers resultats).
L’estudi es va dur a terme mitjançant una metodologia mixta que permetia recollir informació de dos tipus: la que requeria un treball de camp presencial i la que es recollia telemàticament.
El treball de camp presencial es va basar en l’enviament d’observadors als ateneus que, sense interferir ni participar-hi, recollien informació sobre els usos lingüístics a una mostra d’activitats (sobretot, la llengua d’ús del responsable —en cas de tenir-ne— i el seu comportament com a referent lingüístic), el comportament lingüístic als espais de primera atenció (recepció, bar/restaurant, etc.) i la presència de català al paisatge lingüístic (amb atenció específica al del bar/restaurant).
A més, de forma telemàtica, es va recollir i analitzar la informació de caràcter lingüístic sobre les comunicacions de l’ateneu a través del web, les xarxes socials i l’atenció telefònica.
Els diversos ítems recollits a l’estudi s’avaluen segons criteris metodològics (concretament, a través d’una rúbrica que desglossa els diferents nivells). Segons l’aprovació (o no) dels criteris estipulats, Plataforma per la Llengua certifica l’ateneu com a:
- Compromès amb la llengua catalana.
- Lingüísticament responsable.
- En procés de treballar per la llengua.
Les dades agregades no es poden utilitzar per fer inferències sobre la realitat lingüística de la resta d’ateneus, però és interessant analitzar-ne el caràcter descriptiu. Cada informe entregat als quinze ateneus inclou l’anàlisi de tota la dimensió qualitativa que els observadors van percebre als espais (tot allò vinculat a comportaments lingüístics concrets i reveladors), però a l’estudi agregat només s’hi presenten les dades quantitatives.
Pel que fa a l’anàlisi del treball de camp presencial, l’estudi revela un grau de compromís lingüístic elevat dels ateneus, però apunta alguns aspectes de millora importants.
Del conjunt d’activitats observades, un 92,8 % eren en català (convé no menysprear, doncs, l’existència d’un 7,2 % d’activitats en castellà). Tot i això, la presència de la llengua varia segons la tipologia de l’activitat: la gran majoria de les seccions continuades es dinamitzen en català, però, quan l’ateneu programa activitats puntuals, es produeix un fenomen xocant. Mentre que quan es programen espectacles teatrals, exposicions culturals i/o artístiques o dinamitzacions infantils sempre es té en compte la perspectiva lingüística, a l’hora de programar concerts o projeccions cinematogràfiques, el castellà adquireix una presència notable (un 21,4 % d’aquest tipus d’activitats eren en castellà).
Sovint, les activitats puntuals són espais d’atracció per a potencials nous usuaris de l’ateneu ―sobretot en els casos en què l’ateneu exerceix també de «cinema» o de «sala de concerts»― i, en aquestes situacions, cal que el català en continuï sent la llengua quotidiana i normal.
Pel que fa al comportament lingüístic als espais de primera atenció, els ateneus demostren el seu compromís en aquells que els són «propis» (punts d’informació, recepcions, secretaria, etc.). En alguns casos, però, la responsabilitat lingüística es dilueix en arribar al bar/restaurant (on tant la primera atenció com la disponibilitat lingüística són en castellà).
Sovint, la gestió del bar/restaurant és de caràcter delegat o externalitzat. En aquests processos de contractació externa, però, no hi pot desaparèixer la perspectiva lingüística. Cal que la FAC identifiqui els mecanismes que li permetin garantir la configuració d’establiments de restauració completament catalanitzats: o bé identificant els casos necessaris i incentivant la capacitació lingüística del personal o, a més, difonent el coneixement sobre les clàusules lingüístiques que es poden incloure en els plecs de contractació.
En línies generals, el paisatge lingüístic dels quinze ateneus respecta molt favorablement la presència de la llengua catalana. És important analitzar els informes individualitzats per entendre que existeixen clares diferències segons els espais. Pel que fa als resultats agregats, però, les dades il·lustren que els ateneus són molt més responsables pel que fa als elements de caràcter propi ―rètols i cartells de programació pròpia― que en relació amb els elements aliens ―cartells d’altres agents, premsa i revistes, que gairebé sempre són d’externs―. En relació amb el paisatge dels bars/restaurants, tot i la incapacitat competencial d’alguns treballadors, a pràcticament tots s’hi respecta el Codi de consum de Catalunya pel que fa a la retolació, la cartellera i la carta/menú físic.
Sobre l’anàlisi telemàtica, l’estudi mostra un tipus de comunicació externa molt catalanitzada. Tots els ateneus observats tenen web en català (en només un cas, la web inclou una versió en castellà, però el català es manté com la llengua preferent) i pràcticament totes les publicacions a xarxes socials també ho són. Un cop més, però, existeixen clares diferències pel que fa a la sensibilitat lingüística segons l’autoria: en el cas d’anuncis d’actes, cròniques d’actes fets anteriorment i cartells informatius, tots els ateneus els difonen íntegrament en català, però quan són etiquetats en publicacions impulsades per altres agents del territori presten menys atenció a la qüestió lingüística (un 9,1 % de les col·laboracions es publiquen en castellà).
I sobre l’atenció telefònica, en totes les trucades fetes, l’atenció ha estat íntegrament en català.
Amb tot, doncs, l’Estudi de l’ús i la presència del català als ateneus acredita el grau de compromís amb el català de quinze ateneus. En global, els resultats n’acrediten set com a compromesos amb la llengua catalana. Dels restants, cinc s’acrediten com a lingüísticament responsables, dos com a ateneus en procés de treballar per la llengua i un queda sense possibilitat de rebre cap certificat.
Tot i l’existència de diversos punts d’incidència i millora, en línies generals, els ateneus s’erigeixen com un espai de garantia i promoció del contingut i l’activitat en català. Respecten i promouen la presència de la llengua en els diferents àmbits, i procuren garantir-ne l’ús habitual en les activitats que s’hi programen.