COLUMNA D’OPINIÓ: Cultura Palpable
Text: Jordi Bordes, periodista del Punt Avui i de Recomana / COLUMNA D’OPINIÓ – Revista #37
La cultura, sovint, va carregada d’uns adjectius que volen ser excelsos, i acaben sent limitadors. És lògic que s’entengui el fet cultural com un exercici que combina una part d’ofici en la recerca d’emocions i una altra, de talent. Però massa vegades s’obvia el seu vessant íntim, personal, empoderador. Ara, que les principals institucions del país s’estan alineant amb els Drets Socials de la Cultura, que ha de garantir l’accés universal a tot ciutadà (a gaudir-ne i també a poder participar-hi), es descobreix el valor terapèutic i social més enllà del cant a l’entreteniment o a l’excel·lència, que no hi ha de per què renunciar-hi.
Avui, el teatre comunitari és una pràctica que s’està desenvolupant arreu. Una de les actrius del Projecte Comunitari de l’Antic Teatre evidencia el benefici personal d’assajar juntes. Des que s’ha incorporat al grup, ha reduït la seva dosi de pastilles receptades pel metge. Ja no li calen. Recentment, la Federació d’Ateneus de Catalunya ha signat un acord amb la Federació Salut Mental Catalunya amb l’objectiu que els ateneus siguin més oberts i inclusius a les persones diagnosticades de salut mental i als seus familiars. En realitat, malgrat els recels inicials, normalitzar amb les diversitats imaginables, tant a l’escenari com a la platea, és un exercici molt enriquidor per a tothom.
Des de fa anys, bona part d’aquesta socialització a Catalunya ve de la mà d’Apropa Cultura, que connecta teatres amb entitats per poder assistir a funcions professionals amb un preu social.
La plataforma Recomana va iniciar l’any passat el programa CuraCultura que promou que crítics i prescriptors culturals acompanyin a aquests nous espectadors a gaudir de l’art, sense prejudicis, i que aquesta experiència es traspassi al dia a dia, molt més enllà del record bonic del teatre i del contacte físic amb els seus intèrprets.
Des de la temporada passada el Teatre Lliure ha obert el ventall amb Ànima Lliure, que promou espectacles professionals amb un repartiment divers, de manera sistemàtica. La dramaturga Clàudia Cedó fa prop de dues dècades que hi treballa, des de la professionalitat, amb Escenaris Especials. És un camí encoratjador que permet que la Cultura (amb tots els adjectius que s’hi vulguin encimbellar) acabi sent pròxima, palpable, humana.