Contra l’ascens de la xenofòbia i el descens de l’ús del català: Migraccions, el català com eina d’inclusió dels nouvinguts

Contra l’ascens de la xenofòbia i el descens de l’ús del català: Migraccions, el català com eina d’inclusió dels nouvinguts

L’Ateneu Barcelonès ha presentat oficialment MigrAccions, un congrés promogut conjuntament amb l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) que se celebrarà els dies 19, 20 i 21 de novembre. La iniciativa neix per oferir solucions pràctiques al teixit associatiu situant la llengua i la cultura catalanes com a motors d’inclusió social, cohesió i oportunitat de futur per a les persones nouvingudes.

La presentació va arrencar amb la intervenció de la periodista Maria Bouabdellah, qui ha situat la urgència del debat mitjançant les dades de l’últim Baròmetre del CEO: si el març de 2022 només el 2% de la població considerava la immigració el principal problema de Catalunya, aquest juny de 2026 la xifra ja s’ha enfilat fins al 10%, situant-se com la segona preocupació social només per darrere de l’habitatge. Davant d’aquesta realitat, MigrAccions proposa esquivar la frustració, el ressentiment o la confrontació per afrontar la qüestió des de la solució i l’acció col·lectiva.

En aquest sentit, la presidenta de l’Ateneu Barcelonès, Isona Passola, ha destacat el paper clau de la societat civil organitzada, recordant que Catalunya compta amb 2 milions de persones associades a ateneus i entitats —un milió de les quals vinculades a associacions culturals—. Passola ha defensat la figura dels ateneus com a grans espais vinculats històricament a l’alfabetització i difusió cultural, capaços de generar els vincles quotidians de proximitat sense els quals no és possible un acolliment ni una integració reals.

La dimensió institucional de l’acte ha comptat amb la visió del secretari general de Política Lingüística, Joan Santanach, qui ha advertit dels perills d’associar la immigració únicament a la criminalització o l’expulsió, insistint a fer arribar al territori eines útils que preservin la cohesió social. Així mateix, la comissionada d’Ús Social del Català de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Salicrú, ha reivindicat la tradició d’acollida de la ciutat i ha assenyalat que la diversitat de la comunitat actual s’ha de fer visible en la vida quotidiana dels ateneus com a espais de socialització.

Pel que fa a la metodologia, els comissaris del congrés, Aurora Madaula i Xavier Godàs, han explicat que la trobada no serà un debat teòric sinó un espai de treball pràctic configurat a partir de les propostes que arriben del territori en àmbits com l’esport, el lleure o el teatre, entre d’altres. El programa s’articularà al voltant d’unes 20 ponències basades en experiències que ja funcionen a la realitat quotidiana i culminarà amb la creació d’una «caixa d’eines» pública, accessible i que podran fer seves totes les entitats del país.

L’acte ha donat veu a dos casos d’integració amb el testimoniatge de Paulina Jordán, membre de la Junta de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, qui ha destacat l’aprenentatge del català i l’ateneu com la porta per formar part del país i reivindicar el valor de la comunitat migrant més enllà dels treballs domèstics, i de Gagan Deep, portaveu de la Federació de Sikhs de Catalunya, qui ha defensat que el català permet sumar identitats i sentir-se part integrant de la societat sense renunciar als orígens. La roda de premsa ha acabat amb una actuació musical a càrrec del cantant de rap d’origen senegalès Babaflow, que imparteix tallers de rap en català a escoles i centres penitenciaris. L’artista ha interpretat el tema Connexió i una peça composada especialment per a la presentació, posant un punt final dinàmic a l’acte i demostrant el poder de la cultura urbana en català per teixir comunitat.

Deixa el teu comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.