REPORTATGE: L’ateneisme creix el 2025: Més activitats i més associats
Text: Òscar Palau / REPORTATGE – Revista #39
El moviment ateneista no va de baixa; ans al contrari, creix. Ras i curt, és la principal conclusió que es desprèn de l’Anuari de la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) corresponent al 2025, presentat aquest mes de juny, que repassa una multitud de dades agregades per mesurar les activitats, la incidència territorial i l’impacte socioeconòmic de les 219 entitats adherides. L’any passat, així, els ateneus de la xarxa van ampliar el nombre d’associats, de seccions, d’activitats organitzades o de participants en les seves formacions. Unes xifres que en proven la condició de focus cultural i social de primer ordre.
L’anuari de la FAC dona una fotografia molt clara de la realitat actual, però també de la seva evolució des de l’anterior, del 2023. I les dades indiquen que el moviment està en auge. Cert és, cal dir-ho d’entrada, que hi ha buits d’informació, perquè no tots els ateneus han facilitat les seves dades a la FAC: tot just un 55% ho ha fet, una xifra que ja millora força, això sí, el 38% que havia col·laborat en l’anterior document. Entre tots dos es té informació directa ja de dos de cada tres entitats, un 66%.
«Per a cada ateneu i cada indicador s’ha utilitzat la informació més actualitzada possible», explica Carles Ochoa, director general de Gesop, l’empresa especialitzada que ha processat les dades. Les xifres globals, doncs, no podran ser del tot precises, per bé que a partir d’aquí Gesop ha pogut anar calculant els forats fins a donar un resultat molt fiable i aproximat a la realitat. «No podem ignorar els ateneus dels quals no sabem res, i per tenir-los en compte i suplir les carències de dades, hem fet servir dos models estadístics», exposa l’expert, a fi d’inferir la realitat a través d’entitats que s’hi assemblen en mida. «I, quan d’un ateneu no es té res, es fa servir una tècnica de regressió més sofisticada, agafant el valor mitjà d’altres de similars», subratlla, per concloure: «En molts casos són dades estimades, doncs, però amb un nivell d’error limitat».
Escacs al Centre Moral d’Arenys de Munt
© Ricard Villarrubia
- Distribució territorial
Els indicadors s’han repartit en deu grans grups, començant per la distribució dels ateneus en el territori, que Ochoa considera que és «bona», ja que tot i pertànyer la majoria a la demarcació de Barcelona (un 63,5%, el 15,1% de Girona i el 10% de Tarragona i Lleida), la distribució de la població encara és més esbiaixada, ja que el 73% és en realitat de Barcelona. «Les entitats no es concentren a les zones més poblades, l’esforç de proximitat al territori és un element característic», sintetitza Ochoa. De fet, hi ha ateneus federats en un total de 142 municipis, destacant el Barcelonès amb 36, el Baix Llobregat amb 24 i el Maresme 21, com les comarques que en tenen més. De fet, només en 7 no en tenen cap. Fins i tot n’hi ha tres a fora: un a la Catalunya Nord, un altre al País Valencià i un darrer de la comunitat catalana a Madrid.
- Associats i recursos humans
Els ateneus federats tenien el 2025 un total de 91.215 persones associades, un 7% més que el 2023, amb una paritat gairebé absoluta. En canvi, a les juntes directives encara hi ha predomini dels homes, ja que hi ha tot just un 41% de dones, i un 34% de presidentes, xifres, això sí, millors que en l’anterior anuari. El que ha empitjorat és la dada sobre l’envelliment, ja que ara l’edat mitjana dels seus integrants és de 58 anys, pels 55 de fa tres anys. «Seria un aspecte a vigilar, caldria incorporar gent jove a les juntes», alerta Ochoa. Això sí, on hi ha més desigualtat és en el nombre total d’associats: tot just el 6,4% dels ateneus superen els mil socis, i la franja entre 100 i 500 és on n’hi ha més, un 65,3%. L’11,4% no arriben al centenar.
Pel que fa als recursos humans, tot i que hi ha una lleugera baixada de voluntaris i puja una mica el nombre de professionals, la immensa majoria continua sent voluntariat (5.229, fins a 26,1 de mitjana per entitat), en una gran quantitat de rols, entre els quals destaquen els tècnics d’activitats, per les 784 persones que fan tasques remunerades (4,3 de mitjana), sobretot per fer front a les necessitats de la gestió.
Un dels ateneus més petits de Catalunya, amb tot just una trentena de socis que paguen 15 euros de quota anual, és l’Ateneu Golmesenc, fundat fa 13 anys a Golmès, una població d’encara no 2.000 habitants del Pla d’Urgell. Però de complexos i lamentacions cap ni una, ans al contrari. «El fet de ser un poble petit condiciona, perquè tens por que, si insisteixes massa, potser no vindran, i acabes donant-ho per bo», explica Laura Sarri, la seva presidenta, que en tot cas ressalta: «Som pocs socis, però a les activitats ve molta gent que no ho és, perquè són obertes al poble». I no en fan poques, d’activitats: des de clubs de lectura trimestrals fins a tallers de cultura popular d’acord amb l’associació de famílies de l’escola, passant per un parell o tres de xerrades a l’any, concerts i obres de teatre. Fins i tot organitza un tast de productes de la terra a la primavera. Utilitza espais municipals i tots els tràmits administratius els fan voluntaris. Ja es veu que la mida no importa.
L’Arquitecte Prohibit
© Toni Galitó
‘Més del 80% d’ateneus de la FAC disposen de sala polivalent pròpia, i vora d’un 70% tenen cafete-ria o restaurant.’
- Pressupost
El pressupost total dels ateneus federats va pujar el 2025 a més de 30,24 milions d’euros, sense comptar els extres per celebracions d’aniversaris, per exemple. La inversió en obres de millora i rehabilitació d’espais va pujar a 4,3 milions més. Això sí, el desequilibri és molt acusat en els ingressos: mentre el 2,3% superen el milió d’euros, un 57,1% no arriben als 50.000 euros anuals. L’origen d’aquests ingressos està força diversificat, ja que no depenen d’una sola font: un 29,1% de mitjana prové de les quotes dels socis, mentre que un 26,2% és el retorn de serveis oferts i un 20,8% ve de subvencions. A més, hi ha altres tipus d’ingressos com ara arrendaments, vendes de productes, premis o ajuts privats. La mitjana anual de les quotes dels socis és de 61,4 euros, tot just 5,12 al mes, una xifra ben assequible que dona una idea de la voluntat d’arribar a tots els públics, per bé que aquí també hi ha algunes diferències: la majoria (el 34,3%) fixa els cobraments entre 26 i 50 euros, però un 22,9% no arriba als 25 euros, i un 5,7%, en canvi, supera els 150.
- Activitats
L’anuari estima una xifra total de 7.826 activitats organitzades el 2025 pels ateneus, unes 36 de mitjana cadascun, que és un 7% més que tres anys abans. Hi van participar pràcticament 400.000 persones, també un 5% més. «És una quantitat destacable, indicadora de la funció dinamitzadora que fan», subratlla el director de Gesop. Hi destaquen les de ball, que ofereixen un 15,1% dels ateneus, seguides del cinema (13%), jocs de taula (12,3%) i les conferències (un 10,8%). És clar que, en la classificació de l’anuari, el percentatge més alt se l’endú «altres», amb un 23%. «Això significa que la varietat és tan gran que, encara que les agrupem, les activitats específiques o difícils de classificar són el grup més nombrós», ressalta l’expert. Només dins de l’apartat de cultura popular, per exemple, s’hi poden incloure gegants i nans, diables, pastorets, esbarts, sardanes, ball de bastons… També són aquestes les activitats que congreguen més gent, en un rànquing encapçalat, curiosament, pel pessebrisme, amb més de mil persones de mitjana a les seves (poques) sessions.
Amb els seus vora 700 socis, la Societat Coral El Micalet és l’ateneu més gran de València, un dels més antics del País Valencià i l’únic de la FAC en aquest territori. Respira activitat i cultura per tot arreu, amb els Països Catalans com a eix central, tal com explica la seva presidenta, Gemma Pasqual. «Ens considerem un ateneu del poble, i volem continuar sobrevivint, tot i que el govern autonòmic ens ha retirat quasi totes les subvencions; la nostra idiosincràsia és diferent», constata. En destaca l’activitat musical, ja que disposa d’una orquestra pròpia, una coral d’adults, una coraleta, un grup de guitarres… I ofereix classes a un preu mòdic als nens amb menys recursos. Però també té una biblioteca molt important i allotja un club de danses tradicionals valencianes, a més d’organitzar exposicions artístiques, concerts, presentacions de llibres, xerrades… «Som un ateneu molt viu, i un referent per a tots els Països Catalans», s’enorgulleix Pasqual.
‘ELS ATENEUS FEDERATS TENIEN 91.215 PERSONES ASSOCIADES SEGONS L’ANUARI DE LA FAC DEL 2025, UN 7% MÉS QUE EN L’ANTERIOR DE 2023‘
- Seccions
S’han comptabilitzat gairebé un miler de seccions (998) fent la suma de les de tots els ateneus de la FAC, un 40% més que les detectades el 2023. I hi participen regularment més de 40.000 persones, un 20% més. En tres anys, doncs, s’ha passat d’una mitjana de 3,6 a 4,6 seccions per entitat. La gran varietat també n’és el principal denominador comú, ja que el capítol «altres» lidera altre cop el rànquing amb un 35%. En tot cas, les més habituals són els grups de teatre (13,6%), corals (9,3%) i música (5,5%), seguides dels escacs (4,5%) i la dansa (4,4%), i en percentatges menors hi ha seccions tan heterogènies com clubs de lectura, billar, fotografia, arts plàstiques, tennis taula o grups de sortides culturals. Això sí, les més participades de mitjana són els equips de bàsquet (186), seguides dels castells (116), el pessebrisme (114,5) i els grups de muntanya (98,9).
El Centre Cultural El Social de Terrassa, una de les entitats de més solera a la ciutat, disposa d’una pila de seccions (esbart, teatre, pintura, etc.), amb una junta pròpia per a cadascuna, a banda de la junta general, fet que en facilita la gestió. «Entre el president i una voluntària que fa de secretària portem els números i la comptabilitat, amb l’ajut també de gestories externes. El tractament és com una empresa», destaca el seu president, Ricard Figueras. L’entitat, a més, alberga el Club d’Escacs Terrassa. «Els tenim a l’entitat des de fa molts anys, tots els seus membres són socis i no paguen lloguer», destaca Figueras. I això és perquè, com hem vist, els escacs són de les seccions més usuals als ateneus, tot i estar, a vegades, menys visibilitzats. I poden arribar a tenir-hi un gran pes. És el cas també de la secció d’escacs de La Lira de Sant Andreu, a Barcelona, que juga campionats federats i du monitors propis per fer cursets a les escoles del districte. «Una part de la seu està dedicada a això, i té la seva sala específica», destaca el seu president, Pep Salvat.
- Formacions ofertes
Els cursos i les ofertes formatives són una altra pota bàsica dels ateneus. El 2025 se’n van comptar gairebé 500 en conjunt (498), un notabilíssim 50% més que en l’anterior anuari. Destaquen les de l’àmbit artístic, amb 423. «És un sector poc cobert per les institucions dedicades a la formació», justifica Ochoa, que, això sí, també constata que la majoria, el 80%, són formacions no formals. És a dir, que no s’enquadren en un sistema reglat, oficial.
Els vora 19.000 alumnes que les van seguir l’any passat, un 10% més que el 2023, van fer fins a 226.136 hores, una quantitat «molt rellevant» segons l’expert. Pel que fa als formadors, això sí, la meitat van ser voluntaris i l’altra meitat remunerats.
Com en els anteriors casos, les qüestions objecte de formació van ser molt variades. En l’apartat d’arts, destaquen els cursos relacionats amb el teatre (20,9%), el cant coral (13,5%), la dansa (11,4%) i les arts plàstiques (un 9,2%), mentre que la resta inclouen cursos d’esports varis (37,3%, un 56% afegint-hi els escacs), els idiomes (24%), la tecnologia (8%) o l’excursionisme (5%). La mitjana d’alumnes denota que solen ser «grups petits i propers», segons Ochoa, destacant els 220 que tenen de mitjana els cursos de bàsquet, els 187 de l’excursionisme o els 70 de les formacions de circ, una altra de les activitats rellevants.
La Jéssica Estadella és la directora de l’Escola de Dansa del Casal de l’Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, que té un centenar d’alumnes. Això sí, totes noies, perquè «el boom de la dansa no ha existit amb els nois. És una pena, perquè no sé com s’ha de treballar per canviar les mentalitats», lamenta. L’escola ofereix classes de dansa clàssica i contemporània, a més de flamenc. «Fa quinze anys que competim, amb fites cada cop més bones», destaca Estadella, que també subratlla el fet de tenir alumnes molt petites, des dels tres anys. «Van creixent amb tu i les pots anar construint, creant-los el seu propi nivell i identitat», narra. A banda, també s’ofereixen sessions de l’anomenat ballet fit per a adults, amb què, al costat dels fonaments de la dansa clàssica, es treballen també exercicis de fitness, ioga i pilates. «Tonifica i no produeix dolor; la dansa com a element de salut està funcionant molt bé, està tenint molt bona resposta», explica Estadella.
Bàsquet al Centre Cultural El Social de Terrassa
Carles Ochoa: ‘Les entitats no es concentren a les zones més poblades, l’esforç de proximitat al territori és un element característic‘
- Programació d’arts escèniques
El director de GESOP destaca el «paper fonamental» que tenen els ateneus com a «espais de difusió cultural de proximitat», combinant a més una programació de grups professionals i amateurs. Les dades així ho corroboren, amb 4.423 funcions programades el 2025, un 40% més que el 2023, concentrades majoritàriament en teatre (1.306), sobretot amateur, i música (1.266), aquestes a càrrec bàsicament de grups professionals. Els assistents, 470.665, encara van créixer més, un 54%, en aquest temps, igual que ho va fer l’ocupació mitjana dels recintes, del 62% al 69,3%.
Una de les entitats que ha destacat en aquest vessant els últims anys, amb 67 espectacles programats, per exemple, el 2025, és La Cumprativa de Llorenç del Penedès. «El 2018 vam celebrar el centenari, i allò va ser un impuls per a l’aspecte cultural, en què anàvem molt coixos», explica la seva presidenta, Rosa Maria Giralt. «Des de llavors muntem un seguit de cicles i projectes que vesteixen», descriu. Així, a banda de la programació estable de tots els diumenges —fa 33 anys, per exemple, que aquest dia s’hi fa ball— o les xerrades periòdiques, l’entitat també forma part de la Xarxa de Teatres d’Ateneus (XTAC), fet que els garanteix activitat tot l’any dins del cicle Obrim el Teló. A més, hi han anat afegint un seguit d’iniciatives complementàries, com el festival Març Violeta dedicat a la igualtat de gènere, El ViGralla com a mostra gastronòmica i de vins al maig, quan també es fan les festes de l’ateneu, o el Cumprasia dedicat a la poesia, a l’octubre.
- Projectes socials
Un vessant potser menys desenvolupat dels ateneus és el dels projectes socials que duen a terme, concentrats sobretot en el seu entorn més immediat. De fet, l’anuari de la FAC assenyala 52 entitats que en van dur a terme el 2025, menys fins i tot que el 2023, per bé que en global van impulsar un nombre similar de projectes, al voltant de 800. Es fa molt difícil agrupar-los, ja que n’hi ha una gran diversitat, si bé els més estesos tenen a veure amb la discapacitat (23,4%), la salut mental (6,5) i les persones grans (6,5). I també n’hi ha de relacionats amb els col·lectius vulnerables, la inserció sociolaboral, la migració, la violència masclista, el suport a famílies monoparentals…
Un exemple és també la Societat Cultural i Esportiva La Lira, de Sant Andreu, i el seu grup de teatre Sòmni’ts. «De tots els diners que fem només ens quedem una petita part per a les nostres despeses, la resta ho donem a causes solidàries que intentem que siguin de proximitat, com el Rebost Solidari de Sant Andreu», explica el president, Pep Salvat. La Lira, a més, encara té un segon grup estable de teatre, Giravent, format íntegrament per jubilats, que també tenen així un espai especial.
- Comunicació
Difondre a l’exterior tot el que es fa també és una tasca molt important per als ateneus. «És clau per a la transparència i per aconseguir nous públics», certifica Ochoa. En aquest sentit, els canals de comunicació més utilitzats han canviat poc respecte l’anterior anuari: Instagram (93%) i Facebook (85%), seguides d’X (49,7%), són les xarxes on els ateneus es fan més presents, mentre altres com el WhatsApp (12,5%) es fan servir poc per a les comunicacions. Fins a un 79,5% tenen web pròpia, i un 31,1% publicacions i butlletins per als socis. Els mètodes més tradicionals encara són ben útils…
Tennis taula a La Lira de Sant Andreu
‘Cal destacar la labor formativa, amb gairebé 500 cursos organitzats el 2025, que en molts casos arriben a sectors poc coberts per l’administració.‘
ELS EQUIPAMENTS, UN TRESOR PREUAT
El desè element analitzat per l’anuari de la FAC és el ric patrimoni que acumulen els seus ateneus, en forma de locals i equipaments cívics, culturals i esportius. Aquest és sens dubte un altre dels seus grans tresors, que sovint ho és també per al conjunt del poble o barri en què es troben. En total, els ateneus de la FAC sumen més de 1.100 espais, de prop de mig milió de metres quadrats en total. Gairebé el 81% de les entitats disposen de sala polivalent pròpia, d’una mitjana de 336 metres quadrats cadascuna; un 68,7% tenen establiments de restauració (cafeteries i restaurants), de 185 metres quadrats de mitjana, i fins a un 63% tenen teatre, per a un total de 144, que disposen de més de 42.000 butaques (288 de mitjana) i una mitjana de 453 metres quadrats. A tot plegat hi caldria afegir encara sales d’exposicions, biblioteques, jardins, auditoris, equipaments esportius, arxius, sales de cinema… De fet, la FAC ha fet un estudi tècnic que analitza en profunditat l’estat dels equipaments i les necessitats més rellevants per poder mantenir aquest patrimoni i complir les normatives vigents.
L’únic treballador del Centre Cultural El Social de Terrassa, per exemple, és un conserge que s’encarrega de la vigilància i manteniment del local on desenvolupa les seves activitats i que pertany a una fundació formada pel mateix centre i el bisbat de Terrassa. «Ara estem intentant recuperar el teatre, que fa 30 anys que està tancat, però fem de mica en mica», explica el seu president, Ricard Figueras. «Hem aconseguit subvencions interessants, però la trava més grossa són els diners, i també els permisos», constata. Ai, sempre aquesta burocràcia…