ADN ATENEISTA: Entrevista al president delegat de la Junta Constructora de la Sagrada Família ESTEVE CAMPS
ADN ATENEISTA – Revista #39
«LA SAGRADA FAMÍLIA ÉS LA ICONA DE BARCELONA»
De forta inquietud social. A 10 anys va entrar, per accident, a El Centre Gràcia. No ha fet cap activitat, però les ha organitzat quasi totes. Va ser president durant 6 anys i diu, satisfet, que totes les votacions van ser per unanimitat. Fa 15 anys que és el president delegat de la Sagrada Família. Hi va accedir amb voluntat de servei.
La Sagrada Família és l’església més alta del món i també el punt més alt de la ciutat.
Podem certificar que és l’església més alta del món. La que hi havia fins ara estava a Alemanya, a Ulm. Es dona la circumstància que l’estructura de la creu (que corona la Sagrada Família) s’ha fet al mateix poble que, fins ara, tenia el títol de comptar amb l’església més alta del món. Ells mateixos reconeixen que la indústria ha estat seva, però que, ara el títol és nostre. I som el punt més alt de Barcelona perquè l’església fa 172 metres i estem a 200 metres del nivell del mar. Ara l’skyline de Barcelona ha canviat. Ho reconeixen tant els que són antitemples com els que són simpatitzants. Ara la torre ho ha modificat. Ara hi ha veïns que es queixen perquè diuen que els il·lumina el seu menjador. Però no pot ser. No hi ha cap edifici a aquella alçada. La llum passa per sobre.
Gaudí deia que seria la més alta, però que no es volia superar Déu i per això no supera l’alçada de Montjuic, oi?
Això és així. Aquesta és la base amb la qual s’ha treballat.
Com es pot construir l’església fidelment si molt material va quedar destrossat pel foc el 1936?
Coincideix amb les mesures de la basílica, que són a partir de multiplicar-ho per set i mig. Aquesta troballa ens la va dir, farà vint anys, un matrimoni de catedràtics australià en una visita protocol·lària. Ell ens va donar aquesta proporció i, coneixent la façana del naixement i de la Passió, es va veure que quadrava. Va ser determinant, perquè no hi havia plànols de la façana de la Glòria. Gaudí, a diferència dels arquitectes, primer feia les maquetes i fins que no s’adaptava al que volia, no feia els plànols. Gaudí tenia la maqueta feta de la Glòria (tenim fotos) en què hi tenia un rètol que hi deia «No toqueu res». La maqueta es va destrossar pel foc el 1936. El guix es fa bocins amb el foc. Tot va quedar per terra. Des dels anys 40 als 60, es van estar recollint tots els bocins de guix.
Com van ser els preparatius per la inauguració amb el Papa Lleó XIV?
L’Ajuntament de Barcelona té molt present una acció que es va fer per il·luminar la basílica arran de l’agermanament amb el Quebec. No volien que es repetís el perill d’aquella ocasió: l’estació de metro va quedar desbordada. Hagués pogut ser una massacre. Per això, es van tancar les estacions de metro i s’havia d’anar des de les altres estacions.
Per què hi ha un límit de 16.000 visitants diaris al temple?
Ajustem aquesta xifra perquè es pugui assaborir la visita. I fem accessos per franges horàries per distribuir el públic. Podrà augmentar? Quan ja hi hagi visitable la torre de Jesús i la de Maria, hi haurà més espai visitable i es podrà ampliar la incorporació de públic. El perill és morir d’èxit. Arran de la retransmissió de Benet XVI va augmentar un 48% l’assistència. Ara, amb la retransmissió actual, l’increment pot ser brutal. Potser ens obliga a allargar l’horari de visites. Haurem de donar una sortida per donar aixopluc a la gent que es desplaça per veure la Sagrada Família. Les dades que dona Turisme Barcelona comprova que el turista ve a veure la Sagrada Família i el Camp Nou. Això no ho podem canviar. La Sagrada Família és pels religiosos, pels artistes, pels arquitectes, pels decoradors… per tota la gent. També pels naturistes, perquè la Sagrada Família és un cant a la Natura i és una invitació a la meditació. Hi ha una cadena de televisió japonesa que ha estat venint durant tot un any per gravar tot el procés de la instal·lació de la creu. Els japonesos no són catòlics. No té res a veure. Tu pots ser agnòstic i reconèixer que aquest edifici és una meravella. L’any passat va haver una persona que va donar tot un edifici en morir. Vaig preguntar al notari a quina parròquia pertanyia. Doncs era agnòstic. Era un enamorat de Barcelona i de l’obra de Gaudí. Tot el que tenia ho va deixar per a la Sagrada Família. Pel que veiem el major volum de donatius són dels americans i després dels coreans (i aquests tampoc són pas catòlics!). S’ha de veure la Sagrada Família com una obra artística.
És difícil conviure veïnat i turistes.
On hi ha més accidents diàriament és a les escales mecàniques que tothom grava les torres sortint del metro i s’ensopega a l’últim esglaó. La Sagrada Família no pot fer un mur de Berlín. Només entra una tercera part dels visitants. Els altres no entren per falta de temps o de diners. Si limitem les entrades, com demanen, encara hi haurà més gent fora i més molèsties amb el veïnat que té problemes per anar amb el carro de la compra, per exemple. Solucions? Difícil. Per sort, l’Ajuntament ha fet una esplanada que allibera espai. Ha estat una millora importantíssima. Nosaltres fem les misses dels dissabtes a les vuit del vespre gratuïta per tothom i una missa diumenge a les 9 del matí. La gent ve a fer cua a quarts de set per poder entrar. Nosaltres ja obrim a les vuit. Abans es quedaven esperant per veure si podien entrar. Ara, amb aquesta esplanada estalviem soroll al veïnat.
Va haver molta queixa per evitar que el tunel del tren d’alta velocitat no passés pel carrer Mallorca. Sembla que s’ha resolt bé.
Amb aquestes infraestructures no es pot baixar mai la guàrdia: el control és diari. Mensualment, tenim reunió del Patronat i els passo informes del control freàtic i de les vibracions. En els 14 anys que porto no hi ha hagut cap oscil·lació important. Es nota quan hi ha molta pluja però és una quantitat minsa. Pel que fa a vibracions, és similar a tot l’Eixample.
Tothom es va fer seva l’opinió del papa. Això és mèrit de la política de triar el que es vol per reforçar el seu relat o mèrit del Papa de fer un discurs integrador?
Les preguntes que el papa va fer a la Valentina eren d’un avi a una neta. Hem vist que no és una persona riallera com el papa Francesc. Lleó XIV és un matemàtic. És afable, carinyós, cadascú és com és. Ara, Lleó XIV és l’únic que li ha plantat cara al president Trump i que ha dit, a qui sigui, el que pensa. Ell defensa la vida. I ara s’ha centrat molt en la preocupació per les persones grans, com a crítica a una societat massa materialitzada. Ho fa per denunciar la injustícia. És un home que allò que diu, ho fa.
Continua el litigi per eliminar l’edifici del davant del portal de la Glòria.
Abans deien, rotunds: «d’aquí, no ens mourem». Ara diuen: «ens volem quedar a viure al barri». És molt diferent. La Sagrada Família ha comprat uns terrenys per poder desplaçar-los. Ara, que s’ha legalitzat la Basílica, estaria bé que s’iniciessin els tràmits amb l’Ajuntament, per deixar-los enfocats.
Com ha facilitat la tecnologia a la construcció de la Sagrada Família?
Mira, quan vaig entrar de president delegat vaig demanar que es fes una maqueta per poder explicar els reptes a les visites. Van trigar dos mesos. Ara, la puc tenir feta en 15 dies. Ara, s’han avançat molt amb els avançaments constructius que la fan menys pesada, més ràpida de muntar i més segura. Això és la voluntat d’un poble que va començar fa 144 anys. Al 1992, Barcelona es va posar al mapa mundial amb els Jocs Olímpics. Fins a l’any 1995, es feien campanyes per recollir diners per la construcció de la Sagrada Família. A partir de llavors, la Junta Constructora comprova que gràcies a l’increment de turisme ja no cal fer col·lectes al carrer. Al 2010, es fa la benedicció de la Basílica i s’incrementa un 48% les visites, el que vol dir un ingrés que es duplica. Amb recursos es pot modernitzar la sala de màquines. Tenim diners, tecnologia i projecte; ara és qüestió de fer-ho.
Diu que és la determinació d’un poble durant 144 anys. Què en diu de la retirada dels 600 cantaires del cor quan es va descobrir que tenien la partitura de l’himne de Catalunya i que al darrere, hi havia impresa una senyera estelada?
Tothom va entrar amb una entrada, que se li assignava seient. Impresa hi deia indicacions com que «no es poden portar armes o objectes punxants i substàncies inflamables». També prohibia «banderes, pancartes o qualsevol símbol reivindicatiu polític o de qualsevol altra mena». Si no volien complir això, que no entressin. Quan s’entra és que s’accepten aquestes indicacions. Si no s’està d’acord, es pot manifestar al carrer.
És estimada la Sagrada Família, avui?
Quan vaig entrar a la presidència, vaig voler fer una auditoria econòmica, d’estructures i d’aproximació d’estima ciutadana. Va sortir que només un 10% dels barcelonins s’estimava la Sagrada Família. La consideraven distant. La Covid va suposar un punt d’inflexió. Vam estar dos anys sense pràcticament ingressos. Vam haver de destinar-hi totes les reserves per poder pagar els salaris. Quan es va obrir, es va decidir fer un homenatge als sanitaris. Vam detectar que la majoria dels convidats, que són gent de cultura, no coneixien la Sagrada Família. Llavors vam fer un segon tram d’homenatge amb els agents de seguretat. Vam tenir la idea d’anar convidant a Col·legis professionals perquè la coneguessin. L’any passat, en aquesta enquesta de proximitat de la ciutat de Barcelona apareix que el 90% estima la Sagrada Família. Què vol dir? Que la basílica era la desconeguda perquè no s’havia obert. Arran que es dona a conèixer ha canviat la percepció. Ara l’obrim dies per la Mercè, per Santa Eulàlia, els Jordis i Jordines entren gratuïtament la diada de Sant Jordi. S’ofereixen 6.000 entrades pel dia de la Mercè i la sol·licitud és de 30.000. Ara no parem de rebre felicitacions. És un clam popular… Ara hem vist que la Sagrada Família és la icona de Barcelona.
Amb les obres encarades i amb els ingressos augmentant, heu obert una línia de Fons d’Acció Social
Fa tres anys que vam veure que ja estàvem a la recta final de la construcció. El Patronat va prendre consciència que es podria destinar a fons socials. Vam restar la previsió de despeses dels ingressos i d’aquest romanent es va donar el 2,5% a fons social. Enguany, pel fons donarem 5 milions d’euros. És una suma molt elevada perquè, per exemple, la Fundació La Caixa destina molts més milions però s’han de repartir per a tot l’estat espanyol. Aquests 5 milions d’enguany són per Barcelona, Sant Feliu i Terrassa. Enguany, hem considerat que aquests dos territoris havien estat dins de la diòcesi de Barcelona històricament i que és just que es puguin beneficiar d’aquesta convocatòria.
Com s’arriba de ser un nen a El Centre Gràcia al Patronat de la Sagrada Família?
Vaig entrar al centre de Gràcia amb 10 anys. El meu pare era soci dels Lluïsos de Gràcia. Però teníem un veí que el va convidar a veure un partit d’un Mundial per a la tele del Centre, perquè hi jugava Mèxic. Hi vaig anar amb ells, però em vaig quedar fora, jugant perquè no m’agrada el futbol. Allà hi vaig fer els millors amics. Jo sempre he viscut a Gràcia i he tingut una inquietud social (he estat vinculat a juntes de moltes entitats). Quan em vaig casar vam anar a viure a un pis d’Horta-Guinardó de la Cooperativa gracienca d’habitatges. Aquest barri corresponia a la Parròquia de la Verge de Montserrat, que el rector era Lluís Martínez Sistach. Seguint la vocació social, vaig col·laborar amb ell preparant eucaristies per a la canalla, on s’explicava cada part de la missa i com es feia. Aquesta amistat amb Martínez Sistach l’he mantingut tota la vida. Quan el van fer bisbe de Barcelona jo estava a punt de jubilar-me. I em va dir «quan pleguis, vull que m’ajudis». Durant un temps vaig estar col·laborant amb el Bisbat. Sabia que venia del món bancari em va encarregar la seguretat en la vinguda del Papa Benet XVI. Quan es va acabar aquella col·laboració li vaig dir que ja havia complert i ell em va tornar a demanar organitzar una missa mensual a la basílica per donar a conèixer els diferents moviments diocesans fins el juliol del 2011. Aquell 23 de setembre del 2011 em va nomenar president delegat del Patronat, en substitució de Joan Rigol que passava a presidir el Patronat de la muntanya de Montserrat. I al Centre Moral vaig estar en tots els camps. Tinc la satisfacció que, en els meus sis anys de mandat, tot es va aprovar per unanimitat i que cap membre de la junta va marxar.
Abans era el Centre Moral i Instructiu de Gràcia ha passat a nomenar-se El Centre Gràcia. Què en pensa?
A vegades ens esquincem les vestidures com si s’acabés el món. Al segle XIX l’Església va advertir que la figura de Sant Josep es desconeixia, I es va demanar que es promocionés aquesta figura. I així és quan es crea la Asociación de Devotos de San José, que és l’origen de la Sagrada Família. Si es mira es veurà que també hi ha el Círculo de san José l’equip de bàsquet de Badalona Sant Josep. Tot és San Josep! Al segle XIX, a Gràcia es va fer el primer Congrés mundial del protestantisme. Va néixer el Centre Moral Instructiu de Gràcia per donar educació gratuïta religiosa al barri. Aquest és l’origen del nom. Si avui dia, sortosament, l’educació ja està garantida als centres públics, no té sentit la referència d’instructiu. Queda el «moral», potser això ja està superat. Ja no cal identificar-se, som un entitat cultural. No m’estranya el canvi; és lògic. Ara, em sap greu que s’hagin refet els estatuts i s’elimini la part històrica perquè qui perd les arrels, perd la identitat. És molt important que se sàpiga d’on venim i on anem.
Com ha canviat el funcionament de El Centre Gràcia?
Avui no hi ha fidelitat enlloc. La gent va a les entitats a fer una activitat i després se’n va. Abans hi havia afinitat ideològica o artística. Vaig treballar molts anys a La Caixa i el director general va pronosticar: «un caixer automàtic a cada cantonada crearà fidelitat». I va ser així. Abans, els directors de les oficines eren com notaris als pobles. Avui, a les oficines no hi ha ningú.