ADN: Mònica Usart
Text: Olatz Zubia Zeberio / ADN ATENEISTA – Revista #38
Fotografies: Arxiu Mònica Usart
‘ÉS IMPOSSIBLE PODER TENIR UN CONTROL TOTAL SOBRE LA METEOROLOGIA’
El cinema va acabar de signar el futur de la de Molins de Rei en la meteorologia i, des de fa gairebé dues dècades, la seva és una de les veus que diàriament ens informa d’un clima en transformació. És sòcia del Teatre La Peni on ha passat mitja vida.
Com comença i quina és la teva relació amb el Teatre La Peni?
Arrenca amb l’Esbart Dansaire amb 10-12 anys i continua també amb Els Pastorets. Foren moltíssims anys i ho feia amb les amigues. No sé què vindrà en el futur, però La Peni ha sigut molt important, i fins i tot em vaig casar allà.
Com ho vius des de l’altre cantó, el de mare?
Com a mare, prefereixo que la meva filla triï el seu camí i no forçar les coses. Però és cert que avui en dia els progenitors acostumem a introduir els nens en aquest tipus d’activitats massa petits i a vegades és més el gust dels pares que no pas el d’ells, i ho viuen diferent. Els hauríem de deixar fluir més.
Per què la meteorologia?
Twister em va apassionar, definitivament, per un món que ja em cridava l’atenció. Vaig estudiar física amb aquesta meta i les professionals de TV3, com l’Anna Rius i la Mònica López —on la majoria eren homes—, foren clau: aquella informació era la que jo volia donar i, encara que, a vegades, les dones tenim com un cert topall i penses que tu allà no hi has d’anar, sí que hi has d’anar.
En quin punt de l’emergència climàtica ens trobem?
Estem en un moment accelerat, on les coses passen molt més ràpid del que preveien els models. Vivim un canvi climàtic desconegut i no tenim allà on emmirallar-nos. Abans, per analitzar l’evolució del clima agafàvem 30 anys, ara 10.
Com ha canviat la teva labor mediàtica?
Se’ns ha multiplicat la feina. Cada cop passen més coses, més extremes i afecten més població. La meteo ha guanyat espai als mitjans i els meteoròlegs hem esdevingut els científics de capçalera.
Ets una cara familiar. Quin és el feedback i què és allò que encara no heu fet entendre al públic?
Molt bo. La meteorologia manté enganxada la gent perquè afecta la logística diària. Dedicar-s’hi és agraït, sobretot si succeeixen coses. D’altra banda, la gent necessita una precisió del 100%, i amb les eines actuals aquesta encara és impossible i s’ha d’acceptar el marge d’error. En la meteo no podem tenir un control total.
Com conviu el «que passin coses» amb la responsabilitat civil?
Des d’una perspectiva científica, no podem evitar els fenòmens meteorològics, però sí informar correctament. La DANA de València suposà un abans i un després perquè, com a pronosticadors, sabíem que es podria haver evitat una situació tan catastròfica. Aquests són els pitjors dies. Els millors són quan, davant una situació complicada, tots els estaments fem que la gent entengui quin és el risc i en acabar el dia ningú ha pres mal.
Has escrit llibres de divulgació científica tant de caràcter infantil com no-ficció adulta. Què et permet la literatura que no la ràdio o la tele?
Una vessant didàctica on entendre, aprendre i explicar el perquè d’aquestes coses a un públic nínxol; apostar per l’entreteniment i l’ensenyança per a un públic generalista a partir de desastres propers (Fenòmens Extrems) o incidir en les dones del gremi en Atrapades en el Temps amb la Gemma Puig.
Tens nous projectes?
Sí, a l’octubre i conjuntament amb el Santi Segalà (cap de l’Àrea de Predicció del Servei Meteorològic de Catalunya) treure’m un llibre que tractarà sobre com saber interpretar els pronòstics i com actuar en situacions de risc meteorològic.