Construir comunitat i generar confiança per afrontar els reptes de futur
REVISTA ATENEUS NÚMERO 34 / OPINIÓ
Julio Huerta – Director Fundació Horta Sud
La història ens ensenya que totes les conquestes socials de les quals gaudim han estat aconseguides des de la lluita col·lectiva. Gràcies a l’organització de les persones anònimes que, amb el seu esforç i dedicació, han lluitat per guanyar quotes de llibertats, de drets o construir aquest estat del benestar. Qualsevol millora que pensen les persones lectores d’aquest text referida a drets socials, conquestes urbanístiques, serveis culturals, socials o educatius que ara presta l’administració pública, probablement tinga darrere una associació, ateneu, centre, casino o altra forma jurídica d’entitat no lucrativa. Des de l’ajuda mútua, l’educació com a resposta a les altes taxes d’analfabetisme, la cultura popular i les biblioteques perquè les persones prengueren consciència crítica dels seus problemes i solucions, els economats per a contrarestar inflacions que als anys setanta superaren el 25%, les escoles bressol, les cooperatives de crèdit, mitjans de comunicació, el clavegueram dels nostres barris, la línia d’autobús o un munt de conquestes foren iniciatives de les organitzacions de base.
Però les conquestes no es guanyen una vegada i per sempre, cal estar atentes sempre, perquè es poden perdre. Queda molt treball per aconseguir un repartiment més just de la riquesa, la lluita contra l’emergència climàtica, la solidaritat, la defensa del territori, la millora dels valors democràtics, etc.
Sense associacions no hi haurà victòries i per aconseguir-les necessitem un teixit associatiu fort, autònom i, sobretot, adaptat a les noves sensibilitats i als nous reptes.
Un parell de pensaments a compartir i deu propostes més concretes per reflexionar sobre l’ajuda mútua, la independència de l’administració, afrontar els reptes de futur i garantir la continuïtat del moviment ateneista.
El primer pensament està relacionat amb el fet que el futur de les nostres entitats està relacionat en enfortir i recuperar el paper de la comunitat local. La major conquesta del neoliberalisme és acabar amb la comunitat. Com diu Yubal Noah, «la revolució social més transcendental que mai ha esdevingut a la humanitat: l’enfonsament de la família i de la comunitat local i la seua substitució per l’Estat i el mercat».
Tornar a recuperar la consciència de comunitat per a construir un futur compartit és clau per a la nostra supervivència com a entitats. Recuperar les xarxes d’ajuda mútua i de solidaritat entre el veïnat, mantenir les xarxes de sociabilitat; les associacions són l’última trinxera de vida en comunitat. També implica fer un esforç extra per educar la nostra base social i la ciutadania en general com a corresponsables de la comunitat i no com a mers consumidors de serveis.
El segon pensament està relacionat amb el nostre valor més preuat: la confiança. I aquesta és una funció que hem de potenciar; construir institucions que generen la confiança de la comunitat. Davant la fragilitat de les societats, les dificultats per part de la ciutadania d’entendre i interpretar el món en el qual vivim, l’ansietat i les pors que genera en la majoria de la població, la pèrdua de confiança cap a les institucions, el veí, el desconegut, l’altre… Generar confiança i construir entitats que generen confiança, que escolten la ciutadania, interpreten i tornen la informació perquè la ciutadania siga conscient es torna primordial.
Deu propostes per reflexionar i concretar en cada entitat:
- Ajuda mútua: construint solidaritat. Col·laborem entre entitats per fer projectes, compartir metodologies, aprenentatges, eines, plataformes, etc. Deixem d’inventar la roda cada any. Optimitzem els nostres recursos per a abaratir costos. Federar-se i treballar per fer una federació forta. Traguem-nos el virus de la concurrència competitiva en què ens ha clavat l’administració amb les subvencions.
- Capitalitzem-nos. O almenys pensar-ho. Si les persones que varen construir els locals fa cinquanta anys no ho hagueren ni tan sols pensat, ara no els tindríem. No sempre podrem, però sí que podrem pensar-ho i buscar les estratègies per a fer-ho possible. Estalviar cada any el que puguem és una bona pràctica per poder afrontar entrebancs en el futur, de la mateixa manera que fan la majoria de les nostres famílies, sempre que poden.
- No acceptem la precarietat de les nostres entitats com a normal. No ho és, som un bé essencial per a la ciutadania.
- Contractem els serveis que puguem a altres associacions. Una xerrada, un servei de comptabilitat, assegurances, l’organització d’un acte, un article en una revista, etc. Canviem la cultura de demanar que les associacions o persones vinculades a aquestes vinguen a prestar un servei de forma gratuïta. Les associacions hem de prestar-nos serveis entre nosaltres i facturar-nos. Les militàncies individuals cada un les fa on decideix i la solidaritat entre associacions també és ajudar-se econòmicament.
- Incrementem la nostra base social. Ens donarà més ingressos, més força, credibilitat i confiança.
- Diversifiquem les fonts de finançament i incrementem la filantropia local. Incorporem en la nostra cultura associativa que les coses tenen uns costos perquè la gent en siga conscient. A la comunitat totes les persones poden aportar segons les seues possibilitats. Per a tindre unes entitats i una comunitat més forta, hem de promoure la filantropia local.
- Repensem la nostra oferta d’activitats, sobretot les de consum. Si les mantenim perquè ens possibiliten ingressos, que així siga, però que ens capitalitze les nostres entitats.
- Avaluem l’impacte. A banda del que l’associacionisme aporta a la cultura, la sociabilitat, etc. Les associacions multipliquen cada euro de l’administració pública per un numerador que oscil·la entre 3 i 4. El que P. Drucker denomina PIB ocult a l’aportació en milers d’hores de voluntariat a la millora del bé comú. Les associacions generen llocs de treball en personal d’estructura, tallers, activitats, etc. El retorn a la hisenda pública via impostos (IVA, IRPF, Seguretat Social, etc.) és major que l’aportació que reben via subvencions.
- La diversitat és una riquesa. Integrar la diversitat i les persones nouvingudes a les nostres entitats és un repte i una riquesa que ens enfortirà.
- Cedir espais a les persones joves perquè puguen provar coses noves i equivocar-se. Si no tenen eixa oportunitat, no vindran a les nostres entitats.
Com diria Groucho Marx, aquestes són deu propostes per a pensar, però, si no t’agraden, en tinc d’altres. Però hi ha una premissa que és fonamental: per afrontar aquests reptes cal garantir la continuïtat del moviment associatiu i hem d’afrontar, primer, el repte de la sostenibilitat de les nostres organitzacions. Compartisc l’afirmació de Pepe Mujica quan, a una pregunta que vam fer-li durant una visita seua a València, ens va contestar: «La realidad cambia si hay colectivos que juntan sus fuerzas para lograr cambios».
Com diu Jordi Serrano, comissari de l’exposició Les victòries cal saber veure-les, per afrontar els reptes de futur no hi ha travesses; la felicitat individual només és possible mitjançant la felicitat pública i aquesta es construeix amb llaços de fraternitat que donen sentit a la vida.