Alexandra Usó: “En Escola Valenciana no ens agraden les trinxeres”

Alexandra Usó
Entrevista a la presidenta d’Escola Valenciana
Revista ATENEUS 34

Text i fotos: Xavier Aliaga

Des del mes de juny del 2022, Alexandra Usó i Cariñena (Bétera, Camp de Túria, 1963) és la presidenta d’una de les entitats cíviques més importants del País Valencià, Escola Valenciana, clau en la normalització lingüística i cultural del territori. Usó ens parla del paper de l’entitat en l’actual context, un retorn de la dreta al govern, però amb paràmetres diferents, sense complexos, a l’hora de menystenir i devaluar el valencià.

Fa any i escaig que es va produir el canvi polític al País Valencià. En aquest temps han passat moltes coses, però la més immediata és l’anomenada «llei de llibertat educativa» i la tria per part de les famílies de la llengua vehicular de cada centre. Ara mateix, s’estan fent campanyes per defensar l’ensenyament en valencià. Què penseu que passarà?

Nosaltres no volem anomenar aquesta llei «de llibertat educativa», perquè és una fal·làcia, ni tampoc «llei Rovira». Per a nosaltres és la Llei 1/2024. I aquesta llei, que entra en vigència el curs vinent, es carrega totalment el plurilingüisme anterior, deixant en mans de les famílies la tria de la llengua base però sense respectar la diversitat, atenent el que decidisca la majoria, amb tot el que això suposa. No és cap sorpresa, l’objectiu del govern de dreta és la unificació, són gent monolingüe que no entén la diversitat del nostre territori i, menys encara, la diversitat lingüística. Alguns creuen que és una tornada a les línies del plurilingüisme, però res més lluny de la realitat. Ells el que pretenen és que la gent pense que triarà lliurement si vol estudiar valencià, però aquesta decisió dels legisladors conté un defecte de forma: està en contra de l’Estatut d’Autonomia i de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Per què? Perquè tenen l’obligació de garantir que el coneixement de les dues llengües cooficials entre el nostre alumnat siga igualitari. Amb aquesta llei, el valencià serà reduït a mínims. Si afegim a això la decisió d’expedir certificats de valencià C1 amb la nota de batxillerat, la broma esdevé ja una paròdia: són certificacions que estan fora del marc europeu, sense avaluadors externs als centres. Fa poc es va fer un estudi que demostrava que els centres concertats i privats de l’àrea de València regalaven les notes.

Podria passar, a més, que Catalunya no reconeguera els certificats fets al País Valencià. S’estaria perjudicant els ciutadans i ciutadanes valencians que volgueren treballar al Principat.

Sí. A més a més, és una presa de pèl, perquè un professor o professora de català ha de treballar a l’aula la llengua però a uns altres nivells. La nota no és una competència expressa per comunicar correctament en l’àmbit laboral i, fins i tot, per poder donar classes. Diuen que així la gent no odiarà tant el valencià. El que volen dir és que no l’odiaran tant com ells.

Vist amb perspectiva, es va equivocar el govern del Botànic canviant el sistema de línies per un model plurilingüe?

Totalment. Als inicis, els objectius del model eren correctes, però no van preveure que ens trobaríem amb jutges que tirarien per terra aquell sistema unitari. Jo treballe en un centre i algunes de les línies en castellà eren autèntics guetos. Es volia acabar amb tot això per fer un sistema més inclusiu, però ara, vist amb perspectiva, veiem que va ser un error, perquè almenys les línies en valencià podien ser una mena de reserva índia per als valencianoparlants. I això ho hem perdut totalment.

 

Has parlat en diverses ocasions d’emergència lingüística. I les coses han anat a pitjor. Però fa la sensació que la gent no té aquella sensació d’emergència.

Els valencianoparlants la tenim.

Em referia precisament als valencianoparlants. La tenim de veritat?

Sí, perquè veus que la societat va canviant, però hi ha coses que no canvien: vas al metge i et demana parlar en castellà, t’apropes a una administració pública i passa el mateix… Nosaltres férem un estudi centrat en les institucions pròpies de la Generalitat Valenciana i ens adonàrem que un 70% del funcionariat tenia el requisit. És un percentatge altíssim. Però no el fan emprar. L’emergència és perquè tenim uns mitjans de comunicació bàsicament en castellà i costa trobar gent pel carrer parlant en valencià. Hi ha un ús social baix de la llengua, ací i a Catalunya, però hi ha un coneixement alt perquè l’hem ensenyat a les escoles. Els joves coneixen el valencià, però no l’usen. Per què? Perquè no els fa falta.

Sou una entitat que ha fet un gran esforç per normalitzar la llengua a través de la música. Aquesta operació ha estat un èxit, els concerts en valencià estan plens, però en ells s’escolta cada vegada més gent que parla en castellà. S’ha popularitzat la música en valencià, però això no ha portat a un ús social més gran. És curiós.

El tema de l’ús social és complex, no sempre hi ha causa-efecte. Saps que nosaltres organitzem cada any 22 o 23 trobades d’escoles per la llengua que acaben en un concert de grups de música en valencià, actuacions que s’engloben dins de La Gira, que acaba el darrer cap de setmana de juliol amb el festival Feslloc, una iniciativa també amb molt de seguiment. Però en la qüestió de l’ús social ha d’haver-hi un tema de voluntarietat, hi ha una circumstància que no acaba de canviar mai: veus una persona amb determinats trets racials i, automàticament, li parles en castellà. I potser viu ací tota la vida, o l’han adoptada. I un altre mal ús és que en una conversa, quan hi ha alguna persona que parla castellà però ens entén perfectament, hi ha un factor inconscient que ens fa canviar de llengua. És clar que hi ha una emergència lingüística. I les noves mesures del govern de Carlos Mazón són el colp de gràcia.

Davant de tot això, esteu reimpulsant el voluntariat lingüístic de persones que ajuden unes altres a parlar la llengua.

És una iniciativa amb molta història i que té molt d’èxit: l’any passat foren 900 persones les que hi participaren. Fem dues campanyes a l’any i tenim parelles que viuen a Suïssa o Madrid i volen continuar practicant. Com ara el voluntariat no va d’aprendre regles, sinó de soltar-se, parlar i aprendre paraules, des de fa tres anys la campanya del voluntariat gira al voltant del lema «Tasta el valencià», uns volums amb receptes de tot el territori, amb vocabulari específic de cada comarca. A banda, estem oferint formació per al professorat per promoure que en l’escola es parle la llengua, tenint molt en compte els nouvinguts, que per a nosaltres sóm el futur. A banda, sempre hem oferit cinema en valencià tant als ajuntaments com als centres educatius. Fins i tot en sales comercials en èpoques com Nadal o Pasqua. Aviat, es podran trobar al web d’Escola Valenciana totes les pel·lícules que hem passat més la seua guia didàctica, agrupades per etapa educativa i per gènere. Nosaltres treballem perquè la nostra llengua tinga el mateix abast que el castellà.

Com està repercutint en Escola Valenciana haver passat de nou a les trinxeres? Hi ha activitats que s’hagen vist perjudicades.

En Escola Valenciana no ens agraden les trinxeres, no hem volgut mai baixar-hi, portem des de l’any 1982 organitzant activitats. I [amb el canvi de govern] no hem passat a les trinxeres, però sí que és veritat que els recursos que rebem s’han reduït al màxim.

El que vull dir, llenguatge bel·licista a banda, és que no és una decisió vostra.

No. Des del primer moment se’ns diu que som una entitat pancatalanista. I ja està. Això vol dir que s’han reduït moltíssim les subvencions. L’any passat passàrem de 21 treballadors a 6, i les persones que s’han quedat no estan a jornada completa. Estem amb l’aigua al coll, però tenim la il·lusió i tenim claríssim el que hem de fer. La nostra és una organització que pren les decisions en una junta on estan representades totes les comarques, no som una entitat vertical, vivim del teixit de les comarques. Per això portem tant de temps, perquè aquesta manera de fer ens enriqueix moltíssim. Hem aconseguit que les trobades siguen una festa real per a la llengua, no un tema de posar una pancarta, amb quatre persones darrere, i creure que ja has fet una trobada. No. Nosaltres fem un treball pedagògic important, des de fa anys, i així continuarem.

Pedagògic i acollidor: les trobades han aconseguit ser transversals des d’un punt de vista ideològic.

Totalment. De vegades, en les trobades de la meua comarca, el Camp de Túria, veig iaios i iaies amb els seus netets que saps com pensen. Però allí estan: comprant la samarreta als xiquets, anant als tallers… Sí, les trobades van més enllà dels sectors conscienciats.

Eres optimista? Creus que aquesta situació tan contrària farà revifar l’activisme?

Soc optimista per naturalesa, però la cosa està malament. Durant les dues legislatura del Botànic no es van fer moltes coses que s’havien promés. I aquests senyors, en un any… Ha estat tot un atac contra la democràcia, per tant la societat hem de reaccionar davant d’això. Ara fa un any vam crear amb altres entitats la confluència «NOS! Llengua i País», per aconseguir que, d’una punyetera vegada, l’esquerra al País Valencià actuara conjuntament. El que volíem és crear un teixit per poder contestar als atacs. Es revifarà l’activisme? No ho sé. La democràcia és un sistema que s’està desvirtuant, si sols tens en compte a una part de la ciutadania aleshores tens un problema. Els governs tenen l’obligació de crear una clima d’harmonia. I aquest govern no ho fa, vol que s’enfronte la societat, perquè històricament li ha estat rendible políticament parlar del catalanisme. Aquest és un altre problema: no sols els polítics, la societat també, no hem tingut la valentia de parlar de català en referència a la nostra llengua, el valencià de casa nostra. Es tapava la unitat de la llengua. Amb el govern anterior havies d’escoltar referències a la «terreta» i totes aquelles coses. Tot això fa que la gent deixe de creure i d’anar a votar. És una llàstima, perquè quan va guanyar el Botànic no m’ho podia creure, entrava de nou la llum…

Però no acabaren d’obrir les finestres.

I la llum no va acabar d’entrar. Han estat tan correctes, tractant de fer el millor per tothom… Es van donar subvencions a entitats penoses, però això la dreta no ho fa. S’ha de fer igual de malament que el PP? Doncs no. Però no podem anar amb mitges tintes, tenim un domini lingüístic comú. Passa que hi ha una cosa que costa de canviar, l’adn de la gent de dretes no ja d’odi als valencianoparlants, d’autoodi al que eres com a societat. Llavors, optimisme davant de tot això, en tinc poc.