EL REPORTETGE: La cultura del vi, una història d’ateneus
Text: Cati Morell / EL REPORTATGE – Revista #33
Mirant enrere descobrim que, sovint, l’economia va més lligada a la cultura del que sembla i la història d’alguns ateneus ho confirma. A final del segle XIX, la plaga de la fil·loxera toca de mort les classes populars de les zones rurals. La gran inversió que demanava la replantació dels cultius empeny els pagesos a crear, a principi del segle XX, les cooperatives vinícoles. Es construeixen premses col·lectives per fer vi, es fan locals socials, cafès i aules de formació en centres que seran l’embrió d’alguns ateneus del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, el Penedès o l’Empordà i que, avui dia, encara estan actius.
Finals del segle XIX. Catalunya havia viscut dècades d’esplendor al sector del vi. L’arribada del ferrocarril a les principals regions vinícoles havia donat un impuls a una economia basada en l’exportació de vi a Europa. El primer ferrocarril arriba a Vilafranca del Penedès l’any 1865 i a Figueres el 1877. Només un any més tard, la línia es completa fins a la frontera francesa. Catalunya fa el primer salt cap a l’alta velocitat. No és broma! El recorregut entre Girona i Figueres es reduïa a una quarta part del que necessitaven les tartanes de l’època. El gran pas coincidia amb una Europa assolada per l’aparició d’un petit insecte que havia obligat a reconfigurar els mercats de les principals potències vitivinícoles internacionals i els pagesos catalans havien sabut aprofitar l’oportunitat. Però el 1879 la plaga apareix a Rabós (Alt Empordà) i, ràpidament, s’escampa per tot Catalunya. La crisi europea del vi arriba aquí quan els primers països afectats ja s’estan començant a refer. A les ciutats, ja han començat a aparèixer les primeres entitats obreres, interessades a fer arribar l’art i la cultura a les classes populars. L’associacionisme està en plena efervescència. I els pagesos comencen a sentir la necessitat d’actuar conjuntament. Ara tenen un enemic comú: la fil·loxera.
És en aquest escenari, on els grans terratinents troben l’oportunitat per recuperar el control de la terra. L’única sortida, per al sector, és la replantació de la vinya amb peu americà, i això obliga a començar un car i complicat procés de recuperació dels conreus que deixa petits propietaris, parcers i rabassaires en inferioritat de condicions i els empeny a impulsar les primeres associacions.
L’historiador Ramon Arnabat, coautor (juntament amb Xavier Ferré) del llibre Ateneus. Cultura i llibertat, explica que cada entitat té la seva història particular, però, en el cas dels ateneus d’origen agrícola, sobretot en els casos vinculats al sector del vi, la situació econòmica generada per la crisi de la fil·loxera va tenir un pes específic molt rellevant. En un moment determinat els pagesos es troben amb una davallada del preu del vi a Europa i amb la necessitat de transformar el raïm si volen sobreviure, però tampoc no disposen de celler ni espai per guardar el producte elaborat a casa seva.
L’aprovació, l’any 1887, de la llei d’associacions d’Espanya ja dona peu a la creació d’entitats que van més enllà dels sindicats. Només un any més tard, el 1888, a Valls, sorgeix la Societat Agrícola i Secció de Crèdit de Valls, la primera entitat amb una visió més àmplia de l’associacionisme i una mirada de futur per al sector vinícola. L’Alt Camp i la Conca de Barberà són les primeres comarques on els pagesos impulsen entitats on poder col·lectivitzar despeses i, sobretot, formar-se per fer front a un nou context vitivinícola. I aquest model s’escampa ràpidament cap al Penedès, el Vallès i l’Empordà, grans regions vitivinícoles de l’època. Uns anys més tard, el 1906, s’aprova la llei de sindicats agrícoles, que dona peu a la creació de les futures cooperatives i suposa una embranzida sense precedents per al sector.
A Capellades, el 12 d’octubre del 1901 es funda la Lliga Comercial, Industrial i Agrícola, una societat creada per garantir la defensa dels interessos dels seus socis, així com la reunió dels elements comercials industrials i agrícoles necessaris per als seus socis. Això incloïa posar al seu abast els coneixements que poguessin contribuir al seu desenvolupament i prosperitat, fomentar la instrucció i els sentiments de fraternitat i mútua confiança entre els socis, socorre’ls en cas de malaltia i proporcionar-los un lloc agradable i diversió. Per aconseguir-ho van proposar adquirir en propietat un edifici construït expressament amb teatre i jardins, impartir classes gratuïtes per a l’ensenyament d’idiomes, comerç, comptabilitat, dibuix i música, formar una biblioteca, organitzar conferències sobre temes industrials, comercials i agrícoles, celebrar vetllades literàries, musicals i teatrals. El seu president, Pep Vallès, recorda que l’entitat va néixer amb la voluntat de ser un espai cultural i de lleure en una època en què les societats, ateneus, corals i les primeres agrupacions esportives eren els únics que oferien entreteniment col·lectiu.
A Llorenç del Penedès, l’any 1889, es funda El Centre Moral i Instructiu (actualment, El Centre), i el 1918 neix el que s’ha acabat anomenant La Cumprativa (la Cooperativa). «Les dues entitats, actualment, encara en funcionament, tenien finalitats culturals i de divulgació del coneixement: una de caire més conservador i l’altra més progressista», explica Ramon Arnabat. Cada una celebrava la seva festa i mantenia la seva identitat, però, malgrat això, l’any 1919 es posen d’acord per construir conjuntament el celler cooperatiu de Llorenç. En el cas de La Cumprativa, que va néixer amb la voluntat d’ajudar i formar els seus associats sobre les tasques del camp i de la vinya en un moment de crisi, ha acabat sent una entitat cultural, la principal activitat de la qual és el Vigralla, una mostra anual de vins que omple el celler modernista de la població de tastos enogastronòmics, productes artesanals, música i activitats relacionades amb la cultura popular.
Una situació similar es reprodueix en els orígens del Casal de Vila-rodona, que prové de l’antiga Cooperativa Agrícola del poble, hereva de La Societat i El Molí, dues entitats d’origen agrícola, però vinculades a la Societat de Treballadors Agrícoles (1893), la primera, i als terratinents, la segona. La duplicitat de sindicats agrícoles en una mateixa població va ser habitual a principi del segle xx, sobretot, a les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Penedès. Cada entitat era fidel als orígens dels seus socis tant des del punt de vista social com polític. Ho recull l’historiador Josep Santesmases al llibre 50 anys del Casal de Vila-rodona, publicat amb motiu de l’aniversari d’aquesta entitat.
És precisament, amb l’aprovació de la llei de sindicats agrícoles i, sobretot, l’impuls que li dona la Mancomunitat de Catalunya a partir del 1914, que l’associacionisme del sector vitivinícola cobra força i presència als municipis. La situació econòmica del moment obliga l’administració a apostar per models que permetin modernitzar el sector. Els pagesos necessiten formació i eines per col·lectivitzar compres i reduir la despesa que reclamen els cultius per poder fer front al preu del vi, que a tot Europa va a la baixa. Això obliga a impulsar la construcció de cellers col·lectius, en el cas del sector del vi, o molins en el cas de l’oli. La Mancomunitat vol que cada municipi tingui el seu propi celler cooperatiu perquè els pagesos puguin accedir a la venda de vi elaborat, en lloc de vendre únicament el raïm, que es paga a preus molt baixos. Això impulsa la construcció dels cellers modernistes i porta els viticultors a reunir-se en entitats que acaben disposant de locals amb cafè, sala de ball o teatre i que els ofereixen formació en totes les àrees de forma gratuïta i, en alguns casos, fins i tot, els garanteix cobertura mèdica en cas de necessitat. Així neix el que serà l’embrió d’alguns ateneus de les regions vinícoles de Catalunya que, en alguns casos, encara es mantenen actius.
Aquestes entitats conviuen amb altres com el Círcol Catòlic de Figueres, que sorgeix d’una entitat que es dissol coincidint amb la Primera Guerra Mundial i que retorna entrats els anys vint del segle passat. El ressorgiment del Círcol Catòlic de Figueres és el que actualment es coneix com La Cate. Aquesta entitat no prové de la crisi de la fil·loxera ni del conflicte rabassaire, però la seva seu, fruit d’una donació, es va construir sobre el que es coneixia com la Vinya Petita, situada al nord de la ciutat, sota el castell de Sant Ferran. Ricard Sayeras, president de l’entitat, recorda que aquesta seu ha acollit formació i oci de tota mena per als seus socis al llarg de més de cent anys. «A mitjans dels anys seixanta del segle passat, va acollir cursos de català que serien el futur embrió d’Òmnium Cultural a l’Alt Empordà», diu Sayeras. Segons ell, el fet d’estar sota el paraigua de les sotanes els allunyava de determinades vigilàncies en plena dictadura i els feia les coses més fàcils. L’any 1983, La Cate organitza la primera Mostra Gastronòmica de l’Alt Empordà coincidint amb les Fires i Festes de la Santa Creu. L’activitat, segons el seu president, es va fer durant sis anys seguits i va mantenir el vincle de l’entitat amb el sector del vi.
Al llarg de la seva història, vinculada a un territori vitivinícola, La Cate ha acollit tastos i maridatges de vins i en el seu arxiu hi ha la fitxa de soci de l’enòleg Eduard Puig Vayreda, que va ser director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), va dirigir el Consell Regulador de la DO Empordà i va deixar un prolífic llegat d’articles i publicacions relacionats amb el món del vi. Segons Sayeras, el vincle amb Puig Vayreda va portar La Cate a organitzar tastos dels millors vins del món i a programar un seguit de conferències on es relacionava el vi amb l’art, la geografia i amb tot tipus d’expressions culturals, així com l’oci, l’arquitectura o el cinema per fer bona l’afirmació que el vi és cultura. Aquestes conferències es van recollir l’any 2017 en el llibre El jardí de Dionís. L’entorn cultural del vi.
L’efecte que aquestes associacions van tenir en la configuració de la societat de les primeries del segle XX no és fútil. A part de la millora econòmica i cultural que suposen per als seus socis, els ateneus, sobretot en els casos que són d’origen popular, implanten el principi d’un home, un vot. Som tot just a principi del segle XX (les dones no votaran a Espanya fins al 1931) i s’estan posant les bases de la democràcia tal com l’entenem avui dia, ja que fins aleshores el vot anava lligat a la quantitat de propietats que cada un podia declarar. El moviment es replica ràpidament. En municipis rurals com Subirats, al Penedès, es crea una entitat a cada nucli (Lavern, Ordal, Sant Pau…). Són entitats impulsades per rabassaires, on els pagesos aprenen a compartir, però també a fer de ciutadans. Aquestes entitats organitzen classes per a adults i donen accés als seus socis a la música i al teatre, però també organitzen debats i són espais on aprendre a decidir col·lectivament en benefici de tots i en igualtat de condicions.
L’anàlisi de les dades recollides d’aquell moment, per part d’alguns historiadors, demostra que els llocs on hi ha ateneus d’origen popular es genera més participació política, i hi ha més vots als partits que no formen part del sistema (republicans, catalanistes i carlistes). De fet, la proliferació d’ateneus a les zones vitícoles dona força a la Unió de Rabassaires i a les entitats i locals que s’acabarien convertint, en alguns llocs, en les futures seccions locals d’ERC, seguint la tendència iniciada el març de 1931 a l’Ateneu Republicà de Gràcia o al Foment Republicà de Sants.
El vincle es manté
Al llarg de l’últim segle, aquestes associacions s’han anat adaptant al context social de cada moment i han esdevingut eines de dinamització cultural als seus municipis. Moltes d’aquestes entitats han incorporat el vincle amb el vi com un tret cultural de la nostra època. Així, algunes entitats que van néixer en espais relacionats amb el món agrícola, com la Societat Unió Gandesana (SUG), han impulsat esdeveniments com la Festa del Vi de Gandesa. En aquest cas la SUG va fundar aquesta cita anual fa més de 35 anys, juntament amb l’Ajuntament i el Celler Cooperatiu de Gandesa. L’objectiu era ensenyar a la gent els vins que es feien al poble i acabar la festa el diumenge amb un dinar popular on se serviria una clotxa. I, des d’aleshores, cada any s’hi han anat sumant més cellers de tota la comarca per acabar construint una festa popular i integradora.
D’altres com el Teatre Casal-Societat La Principal de Vilafranca del Penedès, pel context social en el qual sorgeixen, han mantingut la relació amb el sector del vi des dels orígens.
El seu president, Marcel Esteve, recorda que els ateneus «són el reflex de la societat en la qual es formen». La Societat La Principal neix el 1904 i el Teatre El Casal, el 1921. En el moment de construcció de l’edifici que aquesta entitat ocupa al centre de Vilafranca, el Gremi de Boters de Vilafranca hi té un paper important i, al llarg de la seva història, sempre ha mantingut una estreta relació amb el sector vitivinícola. «Els socis provenen de classes populars. Són comerciants, artesans, pagesos» —recorda Esteve—, «i el local està ubicat pràcticament davant del Centre Agrícol, l’ateneu que reuneix els propietaris de les finques.» Les preocupacions del sector de la pagesia han estat també, al llarg de la seva història, les preocupacions de l’entitat. Per això, sempre s’hi han celebrat tastos, maridatges, conferències i tertúlies relacionades amb el sector.
Actualment, i en col·laboració amb l’Acadèmia Tastavins, durant el primer cap de setmana de juliol, coincidint amb la celebració del Vijazz —la mostra de vins i música més important de la capital de l’Alt Penedès—, el Casal programa un seguit de tastos al terrat de l’edifici que completen l’oferta lúdica i festiva relacionada amb el sector vitivinícola de la comarca. I, precisament, aquest any, el seu president destaca la programació, per primera vegada, d’un seguit de trobades musicals destinades al públic més jove amb l’objectiu d’apropar la cultura del vi al jovent.
D’altres, més moderns, com el Casal d’Alella, fundat el 1973, confirmen el relat de Marcel Esteve. Aquest ateneu, tal com explica la seva presidenta, Antònia de Gràcia, va construir la seva seu en un terreny propietat del patronat del Sindicat de Pagesos. A la dècada dels setanta, quan se celebra el mil·lenari del nom de la població, el Casal organitza la primera Festa de la Verema, que enguany arriba a la 50a edició. En aquell moment, es compra una premsa i es fa la primera premsada simbòlica, cosa que converteix aquest esdeveniment en un referent. A poc a poc, amb els anys, l’Ajuntament va assumint l’organització d’aquesta convocatòria, però el Casal sempre hi ha estat vinculat. Precisament, des del Casal es fa una col·lecció de porrons que s’atura a la 42a edició i, posteriorment, una col·lecció de copes poètiques. En els últims anys, segons De Gràcia, el Casal d’Alella ha cedit espai per a l’organització de tastos per a joves, tastos dirigits, i sempre incorpora la copa de vi al final de moltes activitats com a forma de divulgar la cultura del vi. De Gràcia assegura que, des de l’entitat, es busca sempre «la manera de promoure els vins i cellers tan nostres».
Entre copes
La rica tradició vinícola de Catalunya es remunta a segles enrere, però la cultura del vi no només es reflecteix en la producció i consum d’aquesta beguda, sinó també en el conjunt d’activitats culturals i socials que s’organitzen al seu entorn. La relació entre la cultura del vi i les activitats organitzades pels ateneus a Catalunya és una mostra palpable de com el patrimoni vinícola forma part integral de la vida cultural i social catalana.
A través de tastos, conferències, visites a cellers i maridatges, els ateneus contribueixen a la divulgació i apreciació del vi, i enforteixen els llaços entre la comunitat i aquesta tradició mil·lenària. Aquestes activitats no només enriqueixen el coneixement dels participants, sinó que també fomenten un sentit de comunitat i pertinença fonamental per a la preservació de la cultura catalana i del concepte de Catalunya com a país de vi.
L’Òpera entre copes de l’Ateneu Santcugatenc o els tastos de Poesia i Vi de l’Ateneu Santfeliuenc són només dues petites mostres de la gran quantitat d’iniciatives que s’organitzen en ateneus de tot Catalunya vinculades al sector vitivinícola.
A Verdú, la festa de la verema i el vi, coneguda com la Festa del Bacus, va néixer de la motivació d’un grup de joves ara fa 34 anys i, amb el temps, a més de consolidar-se, va donar lloc a una publicació, la revista Xercavins. I aquesta revista ha originat la creació de l’Associació Cultural Xercavins, una entitat integrada dins de la Federació d’Ateneus. El seu secretari, Francesc Alavedra, assegura que el vincle s’ha mantingut des dels orígens i que la revista, amb la voluntat de ser el reflex de l’activitat de la població, recull els tastos, maridatges i l’activitat vitivinícola dels cellers des de fa 24 anys.