COLUMNA D’OPINIÓ: Els ateneus als micropobles. Cultura, comunitat i vida social.
Text: Marta Rallo, antropòloga sociocultural / COLUMNA D’OPINIÓ – Revista #37
Il·lustració: Gerard Costa
Els ateneus han estat, històricament, una de les formes d’associació cultural i recreativa més importants a Catalunya. Però, quina és la seva realitat actual? I, sobretot, quina és la dels ateneus en els pobles petits?
Amb aquestes preguntes neix, gràcies al Premi Tribuna Atenea de la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC), la voluntat d’aprofundir en la importància d’aquestes entitats als micropobles.
L’objectiu ha estat posar en valor els ateneus com a motors culturals i espais comunitaris que sostenen la vida social en entorns rurals.
La recerca s’ha basat en deu entrevistes d’anàlisi a associacions a micropobles de tot el territori català —és a dir, poblacions de menys de 1.000 habitants— i d’aquestes se n’han visitat cinc associacions, amb el propòsit de poder conèixer de primera mà la importància i transcendència d’un ateneu en un micropoble. Aquesta fase s’ha realitzat des del març fins al maig de 2025.
S’aconsegueix entrevistar dues entitats de la vegueria de Girona: el Centre Cultural de Tor i la Societat Cultural Recreativa Casino de Tortellà. Una trobada en la vegueria de Barcelona: l’Associació Ateneu Ordalenc. Una de la zona de Tarragona: la Societat Unió l’Argentera. Una de la zona de les Terres de l’Ebre: l’Associació Casal Municipal de Corbera d’Ebre. Dues de la plana de Lleida: l’Associació Cultural Xercavins i l’Associació Cultural La Ruella. Dues de Pirineus i Aran: Amics de Vilaller Associació Cultural i Gastronòmica i el Casino de Peramola. Dels casos exposats la meitat tenen menys de 500 habitants i l’altra menys de 1.000, per així analitzar si el nombre d’habitants influeix en les característiques de les entitats.
Els micropobles catalans representen el 51% dels municipis, encara que només concentren un 2,5% de la població. Aquest desequilibri es tradueix en marginació estructural: manca de serveis bàsics, poques oportunitats laborals, dèficit de transport públic i accés limitat a la cultura o a internet (Torrallardona, 2023).
Els entorns rurals, però, no són homogenis. Són espais de relacions directes, amb un fort sentit de comunitat i amb un control social més intens (Escarrà, 2022). Perquè aquests territoris tinguin futur, cal que estiguin habitats per comunitats teixides, empoderades i obertes al món, on la cultura juga un paper clau (Monclús, 2022).
La cultura és un element essencial per mantenir viva la ruralitat. Les comunitats locals s’entenen cada vegada més com a espais relacionals, i la cultura, com una eina per comunicar, sentir i compartir. Existeix una interdependència clara entre el que és rural —en un sentit social i vital— i la cultura com a expressió simbòlica i estètica que dona forma a una mirada col·lectiva en transformació.
En aquest sentit, la festa és l’expressió cultural més potent. A través de la repetició i la memòria col·lectiva, genera sentiment de comunitat i cohesió social (Gil, 1991; Martí, 2008; Falcó, 2011; Domínguez, 2021). En la festa, el grup deixa de ser imaginat i esdevé tangible; és el moment en què el poble es percep a si mateix com a comunitat viva.
Segons la FAC (Espinach-García, 2024), un ateneu es fonamenta en quatre pilars: les persones, l’activitat, els valors i l’espai. A la recerca realitzada als micropobles, s’hi ha afegit un cinquè element: l’ajuntament. Aquest darrer és sovint invisible, però imprescindible per al manteniment de les infraestructures i la continuïtat de l’entitat.
Quan s’analitza quines característiques tenen les activitats i actes de les entitats en els micropobles —ja que aquests acostumen a ser l’objectiu principal dels ateneus—, es pot veure una diferència important amb els ateneus de municipis més grans; perquè les activitats i els actes que s’organitzen als micropobles, els que tenen més èxit i participació són els que tenen un caràcter més lúdic, popular i festiu. Aquestes activitats són les que millor funcionen, les que generen més participació i més sentiment de comunitat. Deixa entreveure que la funció principal que prenen aquestes activitats és la de fer de motor de cohesió i de trobada. Les activitats dels ateneus als micropobles formen part de les estructures fonamentals de la vida social i comunitària del poble.
Curiosament, el tipus d’activitats que es fan no sembla estar relacionat amb el nombre d’habitants, segons s’ha pogut veure en el treball de camp. Tant en pobles de menys de 500 habitants com en aquells que en superen aquesta xifra, es repeteixen patrons similars d’activitats populars, intergeneracionals i de caràcter periòdic. A diferència de municipis més grans, on aquestes activitats sovint es coordinen des de l’ajuntament, als micropobles la iniciativa sol partir de les entitats, que es converteixen en veritables pilars de la vida social i cultural. S’ha observat que les activitats col·lectives esdevenen moments de ruptura, d’excepció, que permeten reforçar vincles i generar un sentiment de comunitat.
Els ateneus en pobles petits i rurals destaquen per tres funcions principals:
- Dinamització cultural. Davant la manca d’oferta cultural institucional, els ateneus són els principals promotors d’activitats artístiques i lúdiques. Organitzen actes, recuperen tradicions i generen vida cultural al territori. La seva tasca omple un buit i contribueix al benestar de la població.
- Benestar social. En pobles poc habitats, l’ateneu és molt més que un equipament: és un espai de trobada. Permet mantenir vincles, especialment entre la gent gran, i combatre la soledat no desitjada. Tal com recull el Ministerio de Cultura (2024), aquests espais afavoreixen el desenvolupament personal i el benestar social, ja que posen la relació humana al centre. Com deien diversos entrevistats, «l’ateneu dona vida al poble». Sovint, les activitats atrauen persones vinculades emocionalment amb el poble —fills, nets o estiuejants— que hi tornen en dates assenyalades. En aquests moments, la festa esdevé l’eix del sentiment de pertinença (Gil, 1991; Martí, 2008; Falcó, 2011; Domínguez, 2021).
- Equipament cultural. En molts micropobles, l’ateneu és l’únic equipament de cultura. Dona aixopluc a entitats, acull actes i sosté la vida associativa local. Davant la manca de recursos municipals, aquestes entitats esdevenen veritables centres culturals, amb autonomia i llibertat programàtica.
Tot i la seva importància, els ateneus dels micropobles han estat sovint invisibilitzats, com també la ruralitat en general. Durant la recerca, totes les entitats visitades mostraven sorpresa i orgull que algú volgués conèixer la seva realitat. Aquesta actitud revela l’arrelament i el compromís d’aquestes comunitats amb la seva pròpia història i identitat.
Els ateneus contribueixen a evitar el despoblament rural i reforcen l’arrelament local. Són espais que aglutinen, connecten i donen sentit al vincle amb el poble. Com a centres culturals, socials i emocionals, no són un complement, sinó el cor de la comunitat. De fet, alguns testimonis entrevistats durant la recerca expliquen com una de les raons per les quals van decidir anar a viure al poble va ser precisament l’existència de l’entitat.
En definitiva, parlar dels ateneus als micropobles és parlar de resiliència col·lectiva. Aquests espais, sostinguts per la implicació voluntària de les persones, mantenen viva la cultura, les relacions i la identitat rural. Sense ells, molts pobles quedarien en silenci; amb ells, continuen respirant vida i comunitat.