PARLEM-NE: M. Carme Jiménez
Text: Víctor Porres / PARLEM-NE – Revista #38
Fotografies: Lluís Bou
Aquest mes de maig se celebra a Pont de Suert la 22a edició del Recercat, les jornades de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana que organitza l’IRMU. Parlem amb la seva directora, M. Carme Jiménez, sobre aquesta trobada de referència per a centres d’estudis i ateneus, i de com aquests dos col·lectius, amb una gran implantació en el territori, poden sumar sinergies.
Actualment, quins són els projectes i activitats més destacats de l’IRMU?
L’objectiu que tenim actualment és reforçar la xarxa de centres d’estudis i, des del 2021, els ateneus federats i, per una altra banda, donar visibilitat a totes les activitats que es fan des d’aquests col·lectius. Tenim el portal a internet que intenta ser un aparador dels projectes, activitats i publicacions dels centres d’estudis, però cada cop més també dels ateneus. També tenim aquesta idea de ser un espai de trobada, un espai de projecció. I després també tenim convocatòries específiques d’ajuts pensades per a entitats, per als centres d’estudis, per desenvolupar activitats, projectes i publicacions, també ara per als ateneus. Ens centrem molt en tota la part de la recerca des de diferents punts de vista, fomentant aquests treballs amb ajuts, beques i premis, però també, sobretot, fent visible i potenciant la digitalització de totes aquestes referències i connectant-les amb el món acadèmic. Sempre diem que nosaltres escoltem les entitats i, a partir d’aquí, generem els projectes. Penso que és important justament connectar els centres d’estudis i els ateneus, que comparteixen espai en molts casos i que es poden retroalimentar. I això és una mica la nostra idea, que els projectes coincideixin. Si sumem aquesta potencialitat, poden sortir coses molt positives.
Com definiries les jornades Recercat?
Algú ha dit que és la gran festa anual dels centres d’estudis. Cada vegada més, volem que sigui un espai de festa i trobada també del món dels ateneus. Al final és un dia de trobada, de connexió, d’intercanvi, de projectes… D’allà surten moltes idees, molts intercanvis de projectes que sorgeixen de la col·laboració dels centres d’estudis, com llibres, exposicions… Al final és un petit laboratori d’on surten propostes, projectes. Fins i tot projectes que nosaltres assumim i posem en marxa. En definitiva, és un punt de connexió molt important. Sí que tenim les trobades territorials en què ens reunim els de l’entorn proper; però, com a gran trobada anual, on pots veure què estan fent els altres i compartir, és el Recercat.
Què es podria fer perquè els ateneus sentin més el Recercat com casa seva, igual que els centres d’estudis?
Tots aquests anys, i gràcies al treball conjunt amb la FAC, hem anat introduint accions que puguin ser atractives per als ateneus i que també els interpel·li a participar. En el cas de l’any passat, amb la inauguració de l’exposició d’arquitectura, fa dos anys, a Sabadell, quan es va fer l’activitat de trobades de lideratge que també va coincidir en el marc del Recercat i enguany amb l’exposició de l’espoli general. També en l’organització del Recercat fem una petita comissió i sempre convidem els ateneus de la zona perquè puguin intervenir i aportar idees a l’hora de fer la programació, però potser hem d’insistir més en la difusió, que vegin que els continguts són oberts i que al final tothom hi pot participar. Per exemple, el tema dels pòsters és una manera d’implicar-los i de seguir presents. Jo crec que, a poc a poc, anirem aconseguint una participació més gran, però aquests processos són lents. Potser s’han de reformular algunes coses per poder-ho ajustar millor i fer que els ateneus se sentin més cridats a participar.
Com creus que aconseguirien treballar més plegats els centres d’estudis i els ateneus?
Jo crec que promovent diferents línies de treball i generant activitats com els encontres. Vam tenir una primera trobada de reconeixement per veure amb quines coses podem col·laborar i treballar conjuntament. Penso que projectes com l’Encesa de Torres de la Mediterrània pot ser un bon espai on trobar-se i treballar plegats, perquè al final és la suma del treball de diferents col·lectius sobre un tema en comú. Després estem veient aquest interès a col·laborar en el tema de la recerca, de les entitats del món dels ateneus que volen generar les seves publicacions sobre un tema concret, sobre una efemèride, un aniversari, etcètera, i que ens demanen la col·laboració dels centres d’estudis per fer aquestes recerques; per tant, això també està generant sinergies, però jo crec que hi ha molt de recorregut encara. El treball conjunt dels ateneus amb els centres d’estudis realment té molta potencialitat, i hem de veure com activar projectes i propostes que ajudin que això vagi creixent. En molts casos es coneixen, i comparteixen socis i participen de les activitats, però ens falta una mica aquest punt de generar conjuntament, que en algunes qüestions sumin i desenvolupin projectes plegats.
‘Si sumem la potencialitat dels centres d’estudis i els ateneus, poden sortir coses molt positives‘
Des de l’IRMU s’ha estudiat la possibilitat d’aprofitar el fet que, en el territori, hi ha ateneus que tenen seus prou polivalents i espaioses per acollir centres d’estudis que potser estan en un lloc provisional o en un espai municipal?
Jo crec que seria una opció a treballar. De la mateixa manera que des de la sotsdirecció d’arxius es té la visió de reservar un espai dintre dels arxius comarcals perquè es puguin acollir els centres d’estudis, també podria passar en el cas dels ateneus. En el cas dels arxius, perquè durant molt de temps hem tingut una persona de la sotsdirecció d’arxius que estava al Patronat de l’IRMU o la Direcció General de Patrimoni, per tant, aquesta connexió d’estar ja en contacte amb l’Institut i de conèixer el moviment dels centres d’estudis ha fet que, quan s’han projectat aquests nous arxius, hi ha hagut aquesta idea de reservar aquest espai també per la relació entre l’arxiu i la recerca que es fa des dels centres d’estudis. En el cas dels ateneus, també podria ser una bona opció perquè, així com els ateneus tenen el seu propi edifici, que és un element molt important, els centres d’estudis moltes vegades tenen un espai que els ha cedit un ajuntament o hi estan d’una manera provisional i podria ser una bona aliança que arribessin a algun tipus d’acord perquè poguessin estar allotjats en els ateneus.
Els ateneus disposen d’uns arxius sovint desendreçats o infrautilitzats, mentre que, d’altra banda, els centres d’estudis tenen interès a analitzar documents que aportin valor a la recerca històrica d’una comunitat. Com es podria propiciar la posada en comú per beneficiar-se mútuament?
Cal incentivar la possibilitat de generar projectes en comú. En el cas dels investigadors —que crec que ja ho tenen present quan han de treballar un tema concret—, saber que l’ateneu de la població té un arxiu i, per part dels ateneus, també pensar-hi en el moment de recrear la seva història, com sol passar en la commemoració d’un centenari, que sàpiguen que tenen la possibilitat de contactar amb els centres d’estudis per poder realitzar algunes iniciatives. Per exemple, nosaltres, amb el Casino de Sant Andreu de la Barca, vam fer un taller de memòria oral molt interessant, perquè va ser una manera de recuperar la memòria i documentar la història de l’ateneu fent que la gent contribuís amb la seva informació. Aquestes dinàmiques de centres d’estudis també es poden incorporar en el món dels ateneus per recuperar memòria o per ajudar a escriure la història dels ateneus.
Com es pot vincular la recerca i el patrimoni amb la llengua i la identitat del país?
La recerca és primordial perquè, sense el coneixement, no tens la base per fonamentar la identitat, mentre que la llengua necessita aquesta base històrica per poder tenir aquesta continuïtat. I el patrimoni també és fonamental. La importància de la comunitat cultural és que té una sèrie d’elements que són comuns i que donen fonament a aquesta comunitat. La recerca dona la base en molts casos per poder fonamentar aquesta identitat, per explicar per què hi ha aquest àmbit lingüístic, per què tenim la connexió amb aquests altres territoris, i el mateix patrimoni material i immaterial coincidents també són importants per entendre això.
El fet de mirar el passat sembla que impliqui oblidar-se del present i no veure el futur, però certs conflictes i problemàtiques actuals demostren que estem destinats a repetir la història.
Conèixer el passat ens dona molta base per preveure i projectar el futur. Per prendre bones decisions, penso que has de tenir coneixement del que ha passat prèviament. Per exemple, el projecte de pobles abandonats que estem fent ara. Nosaltres fem una radiografia del que va succeir, no perquè vulguem recuperar aquell passat, sinó per entendre per què va passar el que va passar i per evitar cometre els mateixos errors. Si no estudies el que ha succeït prèviament, difícilment pots entendre el que està passant ara ni pots projectar bé el que vindrà a posteriori. I per això fer recerca i tenir coneixement és important.