Com podem organitzar una activitat festiva de cultura popular?
Raul Molina / Gestor cultural i coordinador de projectes de la Federació d’Ateneus de Catalunya / EN LÍNIA – Revista #35
Organitzar una activitat festiva de cultura popular des de l’entramat associatiu català és un exercici de preservació cultural i reforçar la xarxa en el nostre territori. Les entitats culturals, com a custodis de les tradicions, tenim la capacitat —i la responsabilitat— de convertir l’espai públic en un lloc de trobada, on el passat dialoga amb el present i on la participació ciutadana esdevé el veritable motor de la festa.
La planificació d’un esdeveniment d’aquesta naturalesa requereix, sens dubte, una atenció meticulosa als aspectes legals. Sol·licitar la llicència d’ocupació de via pública amb prou antelació, ajustar-se als límits acústics establerts per cada municipi, i contractar una assegurança de responsabilitat civil no són meres formalitats, sinó garanties que permeten que la festa es desenvolupi amb normalitat i seguretat. Aquests tràmits, encara que puguin semblar tediosos, són el fonament sobre el qual es construeix tot el projecte.
Però més enllà de les qüestions administratives, l’èxit d’una activitat festiva es mesura per la seva capacitat d’inclusió i per la petjada que deixa en el territori. Cal dissenyar espais accessibles, on tothom —independentment de les seves capacitats físiques— pugui gaudir plenament de l’esdeveniment. La gestió responsable dels residus i la col·laboració amb els serveis de neteja municipals demostren el compromís de l’entitat amb el medi ambient i amb el benestar del veïnat. I, en els casos en què l’afluència de públic ho requereixi, la presència de serveis de seguretat ha d’entendre’s no com una limitació, sinó com una eina per garantir que tothom pugui participar-hi sense preocupacions.
Arnau Pascual – Departament de Cultura
Més enllà de la seva dimensió lúdica, aquest tipus d’activitats esdevenen eines de transformació social. Quan una colla de veïns s’uneix per organitzar una festa popular, no només està preservant memòria col·lectiva, sinó que està exercint un acte de sobirania cultural. Cada dansa compartida, cada cançó recuperada, cada joc tradicional reinventat, són petits actes de rebel·lia contra la uniformització global. A través d’aquestes vivències compartides, la comunitat es reconeix i es reivindica, trencant l’aïllament individual propi dels nostres temps i teixint uns llaços que perduren molt més enllà de la durada de l’esdeveniment. És en aquesta alquímia entre tradició i innovació, entre l’individu i el col·lectiu, on radica veritablement la màgia de les festes populars organitzades des de les entitats.
Quan les gralles deixen de sonar i es recullen els darrers adornaments, la feina no s’acaba. És el moment d’obrir un espai de reflexió col·lectiva, d’avaluar allò que ha funcionat i allò que es pot millorar, i de reconèixer el treball de totes les persones que han fet possible l’esdeveniment. Aquest procés no només enriqueix les futures edicions, sinó que enforteix els llaços entre l’entitat, les entitats i les institucions.
Al capdavall, organitzar una festa des de l’associacionisme és una celebració de la vida en comú. És recordar-nos que, en un món cada vegada més fragmentat, continuem tenint la capacitat de crear espais d’alegria compartida, on la cultura popular es reinventa sense perdre l’arrel. I és, sobretot, una prova que, quan treballem junts, el que sembla impossible —com mantenir vives les tradicions en un context urbà i globalitzat— es converteix en una realitat plena de sentit.