Edatisme, dones i representació
Ana Prieto Nadal / Crítica teatral
Entre les múltiples opressions que ens afeixuguen n’hi ha una que sorgeix de la combinació entre edatisme i gènere i que està d’actualitat gràcies a pel·lícules com The Substance —icònica Demi Moore en un film que denuncia la violència extrema a què se sotmeten els cossos per encaixar dins el cànon patriarcal— o The Last Showgirl. Però no cal anar fins a Hollywood per adonar-nos-en. En la darrera cerimònia dels Premis Gaudí, l’admirada Emma Vilarasau va destinar una part del seu discurs d’agraïment a assenyalar la necessitat de normalitzar la vellesa de les dones en l’audiovisual i va reclamar personatges femenins de més de seixanta anys amb «projectes i vida propis».
Enfront del menyspreu generalitzat envers l’experiència de les dones de generacions precedents —que sovint són jutjades d’acord amb paràmetres inadequats, tal com apunta un personatge de Les bàrbares, l’obra de Lucía Carballal que podeu veure al Teatre Borràs, amb unes esplèndides Francesca Piñón, Cristina Plazas i María Pujalte—, s’està donant en totes les arts i disciplines un moviment de reparació que reivindica, en clau feminista, les històries de les dones.
Cal tenir en compte, com a fenomen extraordinàriament mobilitzador de l’imaginari social, el Projecte Artístic Comunitari de l’Antic Teatre, que situa al centre els relats de vida de dones grans de classe treballadora, i, d’altra banda, determinats solos de ballarines, com Sol Picó, Inés Boza o Montse Colomé, que han portat a escena les seves memòries dansades. Aquesta darrera, a més, va participar a Moriu-vos, un espectacle amb dramatúrgia d’Anna Maria Ricart que denunciava la marginació sistemàtica a què es veu sotmesa la gent gran, i el tracte condescendent o despectiu que sovint se li dispensa.
La sensibilització respecte d’aquest tema és més evident en el camp de les arts escèniques —o els seus marges— que en l’audiovisual. Caldria una política cultural més decidida que assegurés una representació digna i diversa de la vellesa a la televisió, al cinema i a tot arreu. Com diu la Vilarasau, no ens podem perdre la mirada d’aquestes dones.