Carol Duran: ‘Hem de buscar la forma de reflectir la diversitat cultural del país’

Entrevista realitzada a Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa

Text i fotografia: Judit Martínez Gili

Carol Duran recorda el bar d’Amics de les Arts de Terrassa com un dels seus primers auditoris. Activa en la cultura popular des de petita, música i gestora cultural, és la nova directora general de la Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura.

El teu perfil és artístic, com a violinista, i també de gestió. Quines potencialitats té aquesta doble mirada?

Crec que és molt ric el fet d’haver estat en diferents àmbits: he participat en esbarts i cors, m’he format i he treballat com a gestora cultural, i he sigut música professional. Crec que és molt ric que les persones que ocupem càrrecs de l’administració hàgim viscut aquests diferents rols per poder empatitzar; i aquesta, per mi, és la màgia i la part bonica.

Al llarg de la teva trajectòria, com ha evolucionat la música d’arrel?

La música i les tradicions estan vives i van impregnant-se de tot el que passa al seu entorn. Vaig tenir la sort de viure un moment d’eclosió de la música d’arrel, però recordo que ser dues dones a l’escenari no era gaire habitual en aquell moment. Ara, tenim grans referents de moda en música d’arrel que han transcendit públics i no s’han quedat només en l’àmbit de la música tradicional, com las Tanxugueiras o Rodrigo Cuevas.

Una de les prioritats d’aquesta legislatura és la protecció de la llengua catalana, quin paper hi pot tenir la música d’arrel?

És una oportunitat fer servir la nostra música pròpia com a canal per conèixer-nos millor i viure-la amb orgull. Per exemple, amb la Fira Mediterrània vam engegar els «saraus d’arrel», per cantar, ballar i tocar en català, intentant contextualitzar aquests temes que beuen de la tradició en l’actualitat i convidant a tothom a participar-hi independentment del seu nivell.

Com abordes el repte de la integració de les cultures nouvingudes en la cultura popular i tradicional a Catalunya?

És un repte molt difícil. Hem de buscar la forma de reflectir la diversitat cultural del país en les activitats que es duen a terme i sumar. Precisament el passat 8 de maig vam organitzar unes jornades titulades «Descobrir, gaudir i compartir les nostres celebracions. Cultura popular i diversitat cultural» per tractar aquest tema i compartir exemples de bones pràctiques. En aquest sentit, estem creant un portal de bones pràctiques amb l’objectiu d’aprendre d’aquestes propostes i que puguin ser referents per al país, més enllà del seu territori. Diuen que copiar, o replicar, és de savis. Que en totes les activitats de cultura popular s’integri la perspectiva de gènere, les mesures d’inclusió social i es tinguin en compte criteris de sostenibilitat mediambiental. Es tracta de valors que, a la nostra societat, han anat canviant amb el temps i, per tant, ens hem d’adaptar.

De quina manera creus que caldria reconnectar les noves generacions amb la cultura popular tradicional?

Hem de buscar quina és la forma per fer arribar als joves el tresor que és poder trobar-se i tenir aquesta capacitat de crear i de fomentar la cultura. Hauríem de ser capaços de transmetre’ls aquests valors i, a la vegada, veure quins són els seus anhels i les seves necessitats, que potser han canviat en els anys.

Quin rol han de tenir les administracions públiques en relació amb l’associacionisme cultural?

Les administracions hem d’intervenir el mínim possible. Cal buscar la millor forma d’acompanyar les entitats i associacions potenciant aspectes clau, com la paritat, la inclusió o la sostenibilitat, però facilitar que puguin fer el seu camí. Per exemple, amb les subvencions, hem fet un exercici de revisió de les bases i, enguany, hem intentat treure totes les convocatòries al més aviat possible, perquè puguin estar resoltes abans de l’estiu.

Quina és la teva visió sobre la convivència entre les arts professionals i el moviment associatiu amateur?

És com una piràmide. Hi ha d’haver una base molt àmplia i amb molta implicació, perquè és la forma natural de participar-hi, i, després, un sector professional que creï referents. Ha de coexistir sempre el vessant professional amb l’amateur. Igual que també ha d’existir aquesta visió de cuidar la tradició, vetllant per preservar-la i per salvaguardar-la, i també s’ha de poder jugar i fer-la viva amb el context.

Per acabar, quins objectius et marques a mitjà o a llarg termini?

Doncs la veritat és que ara estic gaudint d’aquest moment, que no m’esperava gens, i estic aprenent moltíssim. No sé què serà del meu futur. M’agrada que el temps et vagi dient, anar deixant-te portar per les oportunitats que et dona la vida.